QUE T’ARREGLIN les mans sense moure’t de casa, que et facin un massatge al mateix temps que tens l’olla al foc, que l’entrenador personal vingui a cercar-te, que un cotxe et reculli si has begut, que un bon cuiner es posi als teus fogons quan tens convidats o fins i tot quedar per sopar a la casa del mateix xef són els nous serveis que han crescut de manera extraordinària darrerament. No difereixen gaire de serveis professionals que hem tingut sempre (el llanterner, l’electricista...), només que amb la crisi la difusió que se’n pot fer a través d’internet i les xarxes socials, a més dels canvis en les necessitats o capritxos, han fet que la gent se cerqui la vida com bonament pot. El mal és també el de sempre: l’escassa consciència de l’efecte negatiu que sobre una societat té l’economia submergida. El mal també és que els governs ho regulin quan aquestes feines que no cotitzen ni paguen imposts ja són un costum generalitzat. N’hem parlat molt en els darrers mesos, de la proliferació de pisos que es lloguen als turistes sense que el Govern balear en vulgui fer una regulació específica, ni es paguin unes taxes per poder dur a terme aquesta activitat. És clar que, per les empreses legalment constituïdes, aquestes pràctiques suposen una competència deslleial, com denuncien avui a la nostra secció de Societat. Però no es pot girar l’esquena a una realitat tan aclaparadora. Cal facilitar l’entrada d’aquestes noves formes de negoci en el sistema. Els qui ara ho fan d’amagat, també ho agrairien.