Cristina Ros 11/08/2017

Jean Marie del Moral, 45 anys de fotografia pensada amb el cap analògic

Amb exposició a Valldemossa, es reivindica com a ”fotògraf quasi literari, un enamorat de la literatura i de l’art”

Cristina Ros
4 min
Campos, 2015.  Oaxaca, 2000.  Miquel Barceló, Gao, 1988.  Alex Katz, Nova York, 2015.  Pablo Palazuelo, Galapagar, 1991.

Palma“Quan et poses a repassar 45 anys d’arxiu -sobretot en el meu cas, que he tractat tantíssims de temes, durant tants d’anys-, el que et fa més por és no reconèixer-te entre la diversitat. Vull dir que, entre les distintes èpoques i entre àmbits tan diferents com són el retrat, els viatges per realitats molt diferents, la fotografia de carrer, l’interiorisme o els paisatges, podria haver-hi una distància tan gran que no t’hi trobis. No ha estat el cas, crec que he conservat una coherència en la mirada. Ho dic humilment, n’estic satisfet en aquest sentit”. Així s’expressa Jean Marie del Moral (París, 1952), que aquests dies i fins al 28 d’agost té exposició retrospectiva a la sala Capitular de la Cartoixa de Valldemossa, amb una seixantena de fotografies que recorren una trajectòria que va des del 1972 fins al 2017.

Amb una publicació introduïda per l’escriptor Pere Antoni Pons que recull les fotografies que s’hi exhibeixen, Jean Marie del Moral assegura que “una selecció de fotos per a una exposició com aquesta es fa de la mateixa manera que un escriptor va filant un text, que després d’una paraula en cerca una altra i després una més, i construeix una frase i una altra, perseguint i donant sentit a tot plegat”. De fet, Del Moral se sent molt proper a la literatura i sovint s’ha dit d’ell que és un fotògraf literari. “Jo ho reivindic -diu-. Crec que sí, que som un fotògraf quasi literari. És més, diria que, si som fotògraf, és perquè som un enamorat de la literatura i de l’art”, confessa.

Idèntica dignitat

Resident a ses Salines de fa quatre anys, fill d’andalús i de catalana, dos republicans exiliats que varen arribar a França el 1939 pel camp de refugiats d’Argelers, Jean Marie del Moral transmet en les seves fotografies el valor de la dignitat que li varen infondre el pare i la mare. Cerca aquesta dignitat com cerca la bellesa i el sentit d’allò -persones, paisatges o objectes- que fotografia. Així ho destaca Pere Antoni Pons en el text de la publicació que acompanya la mostra: “És, la de Del Moral, una visió humanista del món, que el porta a mirar amb el mateix interès i a fotografiar amb el mateix respecte qualsevol individu que se li posa davant l’objectiu. La relació que estableix amb els seus retratats, i amb l’entorn en què es mouen i que els explica, és tranquil·la i intensa. És la mateixa relació que ell proposa als espectadors que tinguin amb les seves fotos, que no s’imposen als ulls, sinó que els conviden a mirar”.

Segons el fotògraf -qui es reivindica així, com a fotògraf, i que fa dos anys deia en una entrevista a l’ARA Balears que no té “cap necessitat de ser artista”-, el secret de la fotografia està en la mirada. “Jo m’atur i mir, mir molt, i així ho aconsell als que s’inicien en la fotografia. Tenim la sort de treballar amb un mitjà que, per mi, és el més contemporani de tots, perquè és l’únic capaç d’aturar el temps”, afirma. Jean Marie del Moral, com la majoria de fotògrafs de la seva generació, va començar a treballar la fotografia analògica i va passar a la digital, però va mantenir el cap en analògic. “Ho vaig dubtar molt al principi, però tot d’una t’adones que, si fas servir el sistema digital amb el bagatge de l’analògic, és meravellós. Et dona un gran control sobre les fotos. Ara bé, té raó el meu amic, el fotògraf Pepe Cañabate, quan diu que abans es mirava i es pensava la foto per després disparar, mentre que ara la majoria disparen i disparen molt i després miren. En Pepe i jo, com altres, continuam pensant abans de disparar”.

A l’exposició Jean Marie del Moral, fotografies 1972 / 2017, es fa evident la mirada humanista, tranquil·la i estètica de l’autor, una actitud que ha mantingut al llarg dels 45 anys que acumula d’ofici. És l’actitud de les seves primeres fotografies a Istanbul o a distints indrets de la geografia espanyola, la mateixa que ha posat sobre Mèxic, a la Xina o als Estats Units, sobre persones i racons anònims, i també sobre els nombrosos retrats d’artistes que, durant 40 anys, ha retratat als seus estudis. Al llarg de la seva trajectòria, Jean Marie del Moral ha fotografiat uns 140 artistes (també un gran nombre d’escriptors), en un recorregut pels tallers que va començar el 1978 quan, per un encàrrec del diari L’Humanité, va anar a l’estudi de Joan Miró i va fer algunes de les fotos més icòniques de l’artista, que també s’exhibeix a Valldemossa aquests dies.

Del Moral afirma que no fa un retrat psicològic dels artistes que fotografia. “Entr a l’estudi com s’entra a l’espai mental del creador, per entendre com és ell i com és la seva obra. Si comparam, per exemple, els retrats d’Antonio López i el d’Antonio Saura, es veu clarament la introspecció, la timidesa i el caràcter callat del primer i la força interior de l’altre. També podem comprovar la netedat i la claror d’Alex Katz, l’actitud reflexiva de Palazuelo o la importància de la matèria, del tacte, en Miquel Barceló. En el cas de Joan Miró, constatam fins a quin punt la col·lecció d’objectes que tenia al seu estudi va ser fonamental per a la seva obra”.

Artistes al taller, un retrat per conèixer-ne l’obra

Al llarg de 40 anys, Jean Marie del Moral ha retratat uns 140 artistes als seus estudis, a diferents països. A l’exposició de la Cartoixa, s’hi poden veure Joan Miró, Alex Katz, Miquel Barceló, Pablo Palazuelo, Antonio Saura, James Brown i Motherwell, entre molts altres. “Contempl l’estudi com un autoretrat de qui l’ocupa, una cova íntima, el lloc de totes les metamorfosis de la creació. M’interessa mirar i donar a conèixer com els objectes i l’entorn més proper influeixen en l’obra d’un artista, en el seu procés creatiu. Cerc els elements que et fan entendre l’obra”, diu el fotògraf.

stats