A LA CONTRAPORTADA del diari d’avui podeu llegir l’entrevista que vaig fer, fa tot just dos dies, a Antònia Crespí, una mallorquina establerta de fa quatre anys a Gstaad, a Suïssa. Les entrevistes sempre t’obliguen a sintetitzar una conversa i, en el millor dels casos, només qui la fa sap fins a quin punt li hauria agradat aprofundir en algun dels aspectes tractats. Del que diu Antònia Crespí, experta en el mercat immobiliari, em va interessar especialment la seguretat dels suïssos en la definició del país que volen. Una seguretat que, com és obvi, només pot venir donada per l’autoestima, doncs només si dónes gran valor a allò que tens (territori, educació, cultura, etc), ho respectes i fas que també ho respectin els altres. Antònia Crespí m’explicava com els suïssos tenen clar que la qualitat de les escoles, dels serveis sanitaris, de la seguretat ciutadana o la fermesa de les normes influeixen enormement en el mercat immobiliari i en la riquesa del país. S’estimen el que tenen, volen tenir el millor país i saben que la resta del món els valorarà precisament per això. Tan clar ho tenen, deia n’Antònia, que saben que és millor aguantar uns anys sense guanys que no vendre’s. Vendre’s per sempre, podríem afegir i posar uns altaveus perquè ho puguin escoltar tots aquells empresaris balears, disposats a rebaixar els preus fins a la humiliació només per fer caixa. Això, encara que la valoració del país, i del propi negoci, se’n vagi en orris. Ens ho hauríem de repensar. No val fer-se el sord.
