Publicitat
Publicitat

Leopoldo Rodés, el mecenes a Formentor

En la mort sobtada de l'empresari Leopoldo Rodés, les persones que ens estimam l'art i qualsevol altra manifestació de la cultura li devem ni que siguin unes paraules d'agraïment per la tasca feta i també per l'actitud amb la qual sempre la va fer. Leopoldo Rodés ha estat un autèntic mecenes. I no diguem que mecenes no ho és qui vol, sinó qui pot, perquè si bé això és cert, també ho és que moltíssims dels que poden ser-ho no hi demostren gaire interès.

Col·leccionista exquisit i, com a tal, impulsor i president de la Fundació Macba i també de la Fundación Arte y Mecenazgo, Leopoldo Rodés mai no va voler ser al capdavant de les institucions culturals per imposar els seus criteris, sinó per facilitar el creixement d'aquestes iniciatives a través de les seves relacions empresarials i socials. Per l'estimació que tenia a la cultura, s'hi posava al servei, conscient tant de la importància del teixit cultural com de la precarietat i les enormes necessitats que té aquest sector. De la mateixa manera que va ser la persona clau perquè Barcelona tingués els Jocs Olímpics el 92, també va dedicar mitja vida a obrir ponts perquè els grans i petits projectes culturals poguessin tirar endavant.

Segurament, en el moment del fatídic accident que li ha costat la vida aquest dimecres, Leopoldo Rodés ja tenia la mirada posada en les vacances a la seva casa de Formentor. Per ell, la idíl·lica península de mar, de pins i de muntanya era el repòs i l'aïllament a una vida sempre intensa. A Formentor es reunia amb un altre mecenes, Plácido Arango, i a Formentor conversaven llargament amb l'encara plorat amic Carlos Fuentes. Aquest estiu, Formentor estarà un poc més trist. I a partir d'ara, la cultura a Catalunya queda un poc òrfena i espera el relleu. Tant de bo el mecenes hagi creat escola. Descansi en pau.

PUBLICITAT
PUBLICITAT