Llibertat i cultura

El primer discurs d'investidura de qui a hores d'ara ja és el nou president de la Generalitat catalana, Quim Torra, em va dur a pensar en la diferència que hi ha entre qui té incorporada la cultura a la seva vida, qui no la té tan incorporada, però la fa servir ocasionalment, i qui ni hi pensa i fins i tot deu pensar que no fa cap falta. A Torra, la cultura li surt de natural, siguin quines siguin les circumstàncies, com li surt també de natural posar com a referents el valencià Joan Fuster, l'eivissenc Marià Villangómez -“voler l'impossible ens cal i no que mori el desig”, van ser les darreres paraules del discurs de dissabte- i la principatina Montserrat Roig -“la cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini”-, i així fer cultura catalana, o com li surt pensar a reforçar la tasca de l'Institut Ramon Llull com una de les prioritats, perquè una de les millors maneres de fer cultura és potenciar la seva projecció.    

D'un temps ençà, la cultura ha deixat de fer part dels discursos polítics, de les campanyes electorals i tampoc no sol ocupar cap lloc en els debats sobre l'estat del país. Cada cop són més els que ni hi pensen, que solen ser els mateixos que creuen que és millor ni pensar-hi. Una recorda quan les persones que treballem en periodisme ens hi fixàvem i denunciàvem aquelles proclames públiques i aquells posicionaments polítics que no tenien en compte la cultura. No sé si és que ens vàrem cansar de fer-ho o si, a força de no trobar-la pràcticament enlloc, ens n'hem oblidat. L'oblida qui fa política, l'oblidam els mitjans, no existeix per a la ciutadania. Això va així.  

La cultura va amarar el discurs de Quim Torra de dissabte i tampoc no ha estat exclosa de les línies d'actuació més concretes que ha esbossat en la investidura d'aquest dilluns, quan, a més, ha promès dotació pressupostària per a la cultura, perquè tampoc no val dir “hi apostarem” i no posar-hi doblers. Tot i així, que la cultura estigui entre les seves prioritats i al seu pensament, encara que sigui extraordinari en els temps que corren, no vol dir que Torra serà millor president que un altre, que en això hi entren no poques circumstàncies. Ara bé, tenir en compte la cultura, posar-hi èmfasi, demostra l'assumpció d'una responsabilitat política. És la que trobam a faltar en la immensa majoria dels discursos, en la immensa majoria dels posicionaments, en la immensa majoria de les polítiques.  

“Llibertat i cultura”, va dir el llavors presidenciable i ara ja president català. També podria haver dit “cultura i llibertat”, per aquest ordre. És a través de la cultura que les persones tenim més eines per ser lliures i, si més no, per reivindicar la nostra llibertat. Per això, potenciar la cultura, intentar que el màxim de persones possibles la tinguin incorporada a les seves vides, és una responsabilitat política que, avui més que mai, hem d'exigir. I ho hem de fer per això, per responsabilitat.

Etiquetes