Montserrat Pons: "La figuera ha marcat la nostra cultura i dóna identitat al país"

La seva és la principal col·lecció privada de figueres del món

En el moment de l'esplet de figues, el camp d'experimentació de Son Mut Nou és un espectacle únic. Montserrat Pons i Boscana, apotecari i propietari d'aquest camp d'experimentació sobre les figueres, ubicat a la marina de Llucmajor, gairebé no atura ni per a l'entrevista. És temps de les darreres collites, d'assecar les figues, de fer conferències, de rebre visites i de preparar receptes que tenen la figa com a ingredient. La seva és la principal col·lecció privada de figueres del món. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Les figueres i les figues i Les figueres a les Illes Balears . Treballa per recuperar les varietats autòctones en extinció i per catalogar les més significatives d'arreu del món. Té 1.700 figueres, de 800 varietats. A Son Mut Nou, sempre hi ha clots preparats per rebre'n de noves.

Què significa la figuera en la nostra història?

La figuera és l'arbre que fa part de la nostra trilogia del camp, juntament amb el garrofer i l'ametller. A Mallorca la introduïren els conqueridors, provenia sobretot de l'Empordà, i a les Balears les primeres figueres datades són de l'any 1254. Ha estat un arbre vital, perquè garantia la subsistència dels nostres avantpassats, especialment a partir de la segona meitat del segle XIX, quan la fil·loxera va fer desaparèixer la vinya. Jo diria que la figuera ha marcat la nostra cultura i l'economia, i ha donat identitat al nostre país, perquè és un arbre immortalitzat per la literatura culta i la popular.

Es pot viure només de figues?

Cinc figues al dia són dieta suficient per a una persona. És clar que engreixaria, però aquesta és una altra qüestió. Si tornam al segle XIX, un il·lustre llucmajorer, l'amo en Toni des Forn, va escriure que "la figa és el pa dels pobres i les postres dels rics". De fet, els figueralers sopaven de figues seques, mentre que les fresques eren per als senyors. Actualment, és dels fruits més dolços, amb gran quantitat de fibra i de vitamina E. A més, per al nostre paisatge i per salut, és molt important consumir productes autòctons. Idò no hi ha fruit més nostrat que una figa.

Teniu devers 1.700 figueres a Son Mut Nou. Què feis amb tanta figa?

Son Mut Nou és un camp d'experimentació, en recuperam varietats, les catalogam i preservam l'espècie. I amb les figues elaboram molts aliments: en feim confitura, figues seques, vinagre de figa, oli de figa, pa de figa, vi de figa, cava de figa, figues confitades...

De les 800 varietats que teniu, quina és la millor figa?

No existeix la figa més bona, sinó la que agrada més. Les meves preferides són la bordissot rossa, la de la reina, la coll de dama pintada i la Tià Penya, totes varietats mallorquines. Del Principat, n'han arribat amb noms increïbles, com les de pit de reina o les de geniva de mort.

¿La figuera és una espècie en via d'extinció?

Va desapareixent del nostre paisatge. S'ha de tenir en compte que, si a les Balears, el 1940, en el moment de màxima esplendor del conreu de figueres, n'hi havia 22.000 hectàrees, ara només en queden unes 800. I a Catalunya encara n'hi ha menys, perquè no hi ha tanta tradició. La figuera ha patit el detriment de l'agricultura i ha caigut en l'oblit amb el protagonisme del turisme. Ara mateix, un condicionant per al conreu de la figuera són les plagues que han vingut de fora i ataquen ametllers, garrofers i figueres.

I això que podria ser un reclam per als turistes... Les figueres de Formentera potser són la fotografia que tothom se n'endú.

Els turistes al·lucinen quan vénen a Son Mut Nou. Pensau que aquí tenim representades les figueres de les col·leccions més representatives de tots els països del món. A Eivissa i a Formentera fan la figuera estalonada amb branques de savina. En concret, a Formentera, n'és un dels principals atractius, un espectacle que el Govern hauria de subvencionar. Però no hi ha cap suport, tampoc no en tenim a Son Mut Nou. Aquí només hi treballam un pagès, la meva dona i jo, i nosaltres dos ho hem d'alternar amb la farmàcia.

Vós seguiu una tradició de forts lligams entre els apotecaris i el camp.

Els apotecaris, a principis del segle XX, estaven molt involucrats amb l'agricultura. Gairebé tots tenien finques. S'ha de pensar que assignatures com la botànica i altres de signe agronòmic et lligaven molt a aquest món. Els apotecaris eren informadors de varietats. Jo mateix he estudiat a fons la flora medicinal a la zona i he escrit sobre la matèria.

Se us ha sentit dir que Son Mut Nou no és una plantació, que és un sentiment.

Sempre he estat un apassionat de la marina de Llucmajor i de la pagesia en general. Pel que fa a la figuera, no hi ha un fruiter més agraït: sempre aferra i als dos anys de sembrat ja et dóna almenys un paner de fruit. I respecte de Son Mut Nou, ens permet a mi, als mallorquins i als que vénen de fora gaudir de part del nostre batec cultural.