Sembla que en el pacte que han fet els crítics del PP balear amb la direcció del partit a Madrid va inclòs el càrrec de senador per a José Ramón Bauzá. Se n'ha d'anar d'aquí, diuen els crítics, que de sobte són gairebé tots els populars de les Illes. I li permeten ser senador, amb això no s'hi posen. Li deixen que ell ho vengui com una conquesta seva i cap a Madrid, que allà no fan nosa.
Tant és que no facin gairebé res de res. Són coses que solen passar i que ens han passat sempre que les delegacions autonòmiques de partits estatals són les que han posat senador un dels seus. Això vol dir que ens ha passat sempre, amb l'única excepció dels anys que va ser senador el sobiranista Pere Sampol. L'efectivitat d'un representant a la cambra alta pot dependre del natural més o manco feiner, més o manco combatiu del polític en qüestió, però no hi ha cap dubte que també depèn del fet que tengui més o menys clar on és el centre de la seva motivació i, sobretot, que estigui lliure de qualsevol servitud que no sigui amb la seva terra.
Els dos senadors que previsiblement hauran sortit dels resultats del 24-M, Bauzá i Antich, vulguin o no deuen fidelitat a dos partits estatals. No sé si MÉS ha lluitat o no el lloc de senador per a un representat de la seva formació en aquests dies de negociació per als acords de governabilitat. Però a mi, que dels partits d'esquerres no hagi sortit un senador sense més servitud que a Balears em sembla una oportunitat perduda. Si el Senat té qualque sentit, no ens podem permetre no tenir-hi una veu que no passi pena d'alçar-se en defensa nostra.
