OPINIÓ

Mal d'entendre

Com que se'm fa molt mal d'entendre que persones d'un col·lectiu que fa una tasca tan valuosa com és la de mantenir la nostra salut i tenir cura de nosaltres quan no estam bé, en els moments més difícils de la vida, ja fa temps que –potser per una qüestió profilàctica– vaig decidir que el rebuig que manifesten per tenir uns coneixements raonables de la nostra llengua, ha de ser o bé producte d'un malentès o de la utilització que n'han fet i en fan aquells que sempre han volgut debilitar, per destruir, el català com a llengua de les Illes.

Aniré molt en compte a referir-me al col·lectiu sanitari com a conjunt que s'oposa que el català sigui un requisit per als professionals de la salut pública de les Balears, com ho és per a la resta de funcionariat. És important no generalitzar perquè conec metgesses, metges, infermers i infermeres, i no en un nombre menyspreable, provinents de diversos continents, que només arribar a les Illes varen voler aprendre la nostra llengua, entenent que és un coneixement més dels que necessiten per poder fer millor la seva feina. En un país on hi ha dues llengües oficials, i una d'elles és la llengua mare d'una part important de la població, poder entendre-la i expressar-t'hi no és només una qüestió de deferència, sinó d'utilitat per millorar el tracte en els moments més difícils.

Aquest dimarts –ho escric un dia abans–, al Parlament balear es viurà un debat que ens sabem de sobres. El PP i Ciutadans tornaran a aixecar la bandera de la ciència, aquest argument que defensa que allò important és tenir coneixements de medicina, no de llengua –de llengua catalana, volen dir, perquè l'espanyol sí que l'han de saber–, com si a qualcú se li hagués passat pel cap rebaixar la qualitat de l'atenció sanitària. Diran, com diuen sempre, que hi haurà molts de professionals de la medicina i de la infermeria que se n'aniran abans que no treure's un títol bàsic, que quedarem desatesos. Això, igual que deien i diuen que l'impost turístic acabarà amb els turistes en un territori que no fa més que incrementar-ne perillosament les xifres any rere any. I prometran, una vegada més, que quan governin, el català a la sanitat deixarà ipso facto de ser un requisit. Ens ho sabem tot, i ja està bé saber-ho.

Es fa mal d'entendre que professionals tan qualificats com els de la medicina comprin un paquet tan dogmàtic, embolicat convenientment per aconseguir rèdit polític i debilitació cultural. Es fa mal d'entendre que aquests professionals no vulguin que els illencs catalanoparlants els puguem agrair la voluntat i el petit esforç de l'atenció en la nostra llengua. Però tot i que sigui molt mal d'entendre, les coses són com són, i aquí, mentre no aconsegueixin imposar el contrari, hi ha dues llengües oficials. Si no hi ha voluntat, hi haurà d'haver decret. Nosaltres valoraríem immensament que no fos necessari.