Maria del Mar Bonet, una declaració de principis

Els ’50 anys d’escenaris’ de Maria del Mar Bonet són la constatació que no hi ha millor recepta per a un artista, per a un poble o per a qualsevol que el “siau qui sou” que aconsellà Costa i Llobera als joves. El ’50 anys d’escenaris’ presenta una Maria del Mar Bonet jove, molt jove, perquè és ella i només ella la que ens fa veure que per tota la cultura que canta, per tota la que reivindica, no passa el temps. Així es mostrà, jove per autèntica (insistesc: “siau qui sou”), aquest dissabte passat al claustre de Sant Bonaventura, de Llucmajor, ple a vessar, en un recital esplèndid perquè, com és sempre la Bonet, no només esdevé una ocasió per posar sobre l’escenari l’extraordinària força i salut de la seva veu, sinó per pujar-hi tota una cultura, la nostra, molt més enllà de la cultura musical: la literària, l’artística, la popular, els ideals i els valors. La seva és una declaració de principis, sense complexos.

Maria del Mar Bonet sap qui és i sap on és. Per això, començà a Llucmajor amb Maria Antònia Salvà i dedicà la cançó a les dones llucmajoreres, a les dones. Per això, reivindicà la fotografia de Toni Catany i el somni d’impulsar un Centre Internacional de Fotografia al seu poble, i amb Catany reivindicà l’amistat, un altre dels seus principis. Per això, va anar de Rosselló-Pòrcel a Blai Bonet, a Estellés i a Espriu, conscient que la nostra cultura és una i no té, no hauria de tenir fronteres internes. Per això, revindicà el paisatge, una lloança constant que té un dels seus punts forts en Costa i Llobera i en tot l’espai mediterrani que, en ella, no és un tòpic, sinó principi també. Per això, no oblidà els presos polítics ni els condemnats per cantar o per expressar les seves idees i va fer sonar amb força “Què volen aquesta gent?”. Tampoc no oblidà la família, ni l’amor… Maria del Mar Bonet, en els seus cinquanta anys d’escenaris, demostra que sap com fer i no fer el repertori de sempre. Les coses de sempre són les que apareixen en qualsevol moment amb una vida nova, amb un batec jove, amb el batec de l’actualitat. Ni la 'Jota marinera', ni 'El pi de Formentor', ni 'La Balanguera', ni el 'Blau i sol de roses blanques' no són relíquies per a un museu, no hi ha nostàlgia, hi ha molta vida i vida nova quan ella les canta.

Les canta, acompanyada, a Llucmajor extraordinàriament acompanyada per Borja Penalba, Toni Cuenca i Antonio Sánchez. Maria del Mar Bonet no ha estat mai una solista, ni una diva a l’ús. També aquest sumar veus és entre els seus principis. La cultura, en bona mesura, és això: una suma d’expressions, una renovació constant, enriquir-se amb l’altre, reconèixer l’altre, el ‘siau qui sou’, la vindicació constant dels principis… Per això, dels seus cinquanta anys d’escenaris, a Maria del Mar Bonet la reivindicam com a exemple. És exemplaritzant.

Etiquetes