OPINIÓ
Opinió 26/06/2017

Entre el jo i el nosaltres

i
Cristina Ros
2 min

La convivència entre el jo individual i el col·lectiu és complicada. Sovint viu immersa en la contradicció o, si més no, en un xoc continuat d'interessos. D'aquí que, seguit seguit, veim com es demostra que allò que vull per al nosaltres com a societat entra en conflicte amb el que vull per a mi o, almenys, amb el que fa cadascú individualment. Passa en tot, i com més interessos hi ha, més flagrants són les contradiccions.

L'exemple més clar que en tenim ara mateix sobre el territori és el de la saturació turística. No és un problema que les Illes tinguem en exclusiva, com explicava el dossier de l'ARA Balears d'aquest diumenge, però aquí sí que es pot aplicar la dita que compartir un problema no és consol. La saturació que vivim sobretot als mesos d'estiu amb una perillosa tendència a la desestacionalització no és una sensació, o no només és una sensació; és una realitat contrastable i és una realitat a la qual cal posar fre si no volem tenir un mal viure, unes ganes boges de partir i si volem evitar una guerra bastant infructuosa amb allò que ens dona de menjar.

Qui hi ha de posar fre? Qui pot revertir un territori saturat, emprenyat i cremat i convertir-lo en un espai habitable, amable i durador? Em deman quin és el paper que correspon al Govern i quin és el que hem de jugar cadascú de nosaltres. I si bé tinc clar que el Govern hi ha d'estar decidit i liderar el camí urgent de la transformació, també estic convençuda que no ho podrà fer si cadascú de nosaltres (individualment, com a unitats familiars i/o empresarials) no ens hi mostram conseqüents i ens aplicam la màxima del sentit de la mesura.

Mentre ens queixam, dia sí i dia també, d'aquest nosaltres saturat, des del jo no feim més que contribuir a la saturació. Em serviré d'un tuit recent d'Isidor Marí, a qui sempre va bé escoltar: "El problema no és el turisme, sinó els excessos i abusos. Com ho és la manca de feina, l'atur. I no la feina en si". Des del jo, llogam habitatges per dies o per setmanes, anam de creuer (a mi no m'hi trobareu, però això no té rellevància), saludam els ciclistes que consumeixen als nostres bars i en volem més, obrim botigues i restaurants per donar més cabuda a la demanda creixent, inventam experiències per sumar i diversificar l'oferta, organitzam no una sinó totes les maratons que podem, hi afegim triatlons, mitges maratons i curses solidàries, agafam barqueta si podem i fondejam on sigui, volem arribar en cotxe fins a les platges (fins a l'aigua si pot ser), ocupar una taula a una terrassa i així fins a una infinitat d'actituds que demostren que som els principals actors d'allò que rebutjam. I sí, el Govern ha de ser valent. Però nosaltres hauríem d'evitar ser l'origen del problema que vivim.

stats