FORABROMES
Opinió 26/07/2019

Més feina i estímuls que subvencions

i
Cristina Ros
2 min

JA HO SÉ. La cosa no va per aquí, i així va. És un desig, una proposta. Parèntesi: he escrit abans el titular d’aquest article i l’estic contestant sense haver-lo posat en context. Tanc el parèntesi. M’explicaré: La cosa en les polítiques culturals públiques, de fa temps però amb tendència creixent, va de subvencionar molt i estimular molt poc. Això, segons la realitat que tenim, vol dir repartir petites quantitats de doblers públics -poques vegades passa de misèria- al major nombre possible d’empreses i persones d’aquelles que se’n diu que fan la cultura. Bitllets d’avió de 40 o 50 euros perquè un pintor, una escriptora o una cantant vagi a Barcelona o a València o onsevulla; d’aquests pagaments, que a més se solen fer tard, en van plenes les pàgines que fan públiques les subvencions, per exemple, de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), que té les competències en promoció exterior. Si contribuir a donar a conèixer fora del territori les obres dels creadors de les Balears es limita, pràcticament, a pagar-los una plaça amb Ryanair, podem tenir ben per segur que la nostra cultura no sortirà de pobra. Pobrejarà sempre.

M’he referit a la subvenció dels bitllets d’avió perquè ha arribat a un punt de proliferació escandalosa. I ningú ho atura ni crec que ho aturarà per no posar-se en contra tot un sector al qual l’han avesat a sentir-se conformat a fer un vol de franc, segurament perquè ja no espera que es duguin endavant iniciatives públiques de promoció de la cultura amb una mínima ambició.

Podria haver parlat, per posar-ne un altre exemple, de molts altres ajuts ridículs a l’edició, i dir que per a una administració amb idees escasses i nul·la empenta li és molt més fàcil repartir que no desenvolupar un gran pla d’estímul a la lectura que faci que la gent llegeixi més -que això sí que és fer cultura per a tothom- i que les editorials, els autors i les llibreries tinguin més feina i reconeixement. Això, per no parlar que es donen uns milers d’euros a les associacions de galeries per a la Nit de l’Art, però no s’adquireixen obres per tenir un patrimoni públic per llegar al futur, que segur que ajudaria més els artistes i també els galeristes.

Ara que entram en una nova legislatura, seria bo que qualcú, ja sigui Catalina Solivellas com a delegada de Cultura, ja sigui Mateu Malondra com a director de l’IEB, millor dit, tots dos, i també els responsables culturals dels consells, es plantegin què vol dir donar suport a la cultura i revisin amb valentia les polítiques de subvencions que s’han establert temps ençà.

Si he escrit al titular ‘Més feina i estímuls que subvencions’ és perquè estic convençuda que els que treballen en la cultura allò que necessiten és més feina i més digna. I que les administracions, més que no a les subvencions -que n’hi ha d’haver-, es dediquin a crear plataformes d’estímul cultural, que a més de beneficiar el sector tindrien efectes per al conjunt de la població, tan marginat sempre. Sí, ja ho sé, la cosa no va per aquí. Només que una ho prova, per si de cas.

stats