Ho escrivia ahir vespre, a l' article que es va publicar just després de conèixer els resultats electorals: a les Illes, els dos partits que formen ara mateix el Govern, PSIB i MÉS, han perdut pistonada aquest 20-D, mentre que Podem n'ha sortit extraordinàriament reforçada. Deia que això per força ha de condicionar l'acció de l'Executiu, perquè encara que Podem no vulgui entrar al Govern, està molt més legitimada per exercir el suport o el vet des de fora, més que no ho ha estat fins ara. Només unes hores després, la portaveu de Podem al Parlament balear, Laura Camargo, advertia davant els micròfons que "el Govern balear ha d'escoltar més les propostes que fa Podem" i "ha d'accelerar el pas del canvi". I aquest canvi no sabem si el volen només dirigit a una transformació social i econòmica segons els principis de la formació d'esquerres o si també es refereix a un canvi que sembla que es comença a preparar, no tant en l'àmbit autonòmic, sinó en una dimensió estatal.

El PSOE de Pedro Sánchez, com el mateix PP de Rajoy, ha quedat debilitat. I fonts ben informades asseguren que, si bé les formacions d'esquerres a les Illes estan demostrant que poden governar les tres juntes a les distintes institucions, no hi ha la mateixa entesa entre Pablo Iglesias i Pedro Sánchez. Millor dit, i això ho dic jo, que no hi pot ser, no tant per una qüestió prou determinant com és facilitar la consulta sobiranista a Catalunya, que també, sinó perquè les possibilitats d'Iglesias de governar passen pel desgast del PSOE, o de tombar-lo directament.

Mentrestant, a Balears, aquest dilluns eren molts els que des de llocs de poder es demanaven on han anat els vots de MÉS i del PSIB. Bé, més que no demanar-s'ho, ho lamentaven, que tots tenien clar que se n'han anat a Podem. Així que, ara per ara, es veuen moltes cares llargues, sobretot per la incertesa i la complexitat que han deixat aquestes eleccions.