Opinió 17/09/2013

La 'Miró' s'escapa de mans de Gilet

Cristina Ros
3 min

EL DESCONTROL. Tenia bones raons ahir Fernando Gilet per estar nerviós i mostrar-se irritable. No volia acceptar la dimissió de la directora de la Fundació Pilar i Joan Miró que presideix. No ho volia ell i, sobretot, no ho volia la família Miró. Però el president de l'entitat sabia que la no acceptació de la renúncia d'Elvira Cámara tendrà inevitablement una resposta que serà del tot menys favorable per part dels qui contemplam perplexos tot el que succeeix a la Miró (i no només al voltant de la desaparició i recuperació de l'obra que tant fa parlar). Cada vegada més intranquils amb una fundació que és patrimoni de tota la ciutadania de Palma, comprovam dia rere dia com el control de tot plegat s'ha escapat de les seves mans. No va ser autoritat a considerar en el moment que no hi havia directora al centre, perquè la cap de col·leccions no el va informar que hi havia una obra desapareguda. No ho va ser, tampoc, durant l'any i set mesos, o més, en què la nova directora no li comunicà que hi havia una maqueta original d'una reconeguda sèrie de gravats de la qual ni se sabia i gairebé ja no se l'esperava. No va exercir la seva autoritat, ni el seu deure com a regidor de Cort, el dia que va respirar tranquil perquè l'obra es va trobar en circumstàncies que encara inquietarien més el comú dels mortals. No va exercir l'autoritat aquell dia perquè, seguint el que ja s'ha convertit en l'hàbit d'ocultar, va callar com un mort la gran troballa per guardar una exclusiva inexplicable. Qui controla aquí?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'OCULTACIÓ. No sé si Fernando Gilet va poder dormir aquell vespre, sabent que havien aconseguit recuperar l'obra de Miró i no ho havia pogut dir. Al dia següent, ja ben avançat el migdia, va voler exercir l'autoritat que no li havia estat atorgada, i va preparar l'escena de descobrir el miró, tapat amb una tela de domàs vermell, com qui inaugurava un pantà. La investigació policial continuaria (el cas no fa més que escriure nous capítols cada vegada més escabrosos), i Gilet s'ha escudat en l'excusa de la investigació de la policia, per no donar cap explicació sobre el que va succeint. ¿Que s'ha trobat una caixa? Hi ha una investigació policial. ¿Vostè com a president de la Miró no pot dir si al centre es van perdent quadres i caixes que es troben al carrer? Hi ha una investigació policial. ¿Pot explicar per què la cap de col·leccions i després la directora no el varen informar de la desaparició del miró? Hi ha una investigació policial. Benvenguda la policia, perquè si no hi hagués investigació policial, no sé què hauria fet el regidor.

EL CONVENI. També es va haver d'empassar ahir Gilet que Joan Punyet celebràs que la ratificada directora de la Fundació havia aconseguit ingressos de 200.000 euros "per a aquesta casa" (paraules de Punyet), per l'organització d'exposicions fora de l'entitat. Glup! Això podia dur la premsa a recuperar el conveni que la Fundació va signar amb Successió Miró, el qual es va vendre públicament com un acord històric, perquè la família s'implicaria més amb la Fundació i cediria obres per a exposicions a l'exterior. La Fundació cobra un fee per aquestes exposicions. Des del conveni, promogut per Cámara i per Gilet, ara la família també cobrarà la seva part, cosa que no havia fet mai abans. No és estrany que Punyet es desfés ahir en elogis cap a la directora. "Ho ha fet molt bé i ho farà millor". Ufff. I no va ser l'única que es va haver de menjar Fernando Gilet. Punyet va dir que la nova directora havia restablert la pau laboral a la Miró. Amb la feinada que li donen a Gilet els problemes laborals de l'entitat descontrolada. No sabem quin serà el capítol següent, però una pregunta queda a l'aire: Se li ha escapat també la cultura de Ciutat?

stats