OPINIÓ

Mostrau-Vox com sou

Sortir a l’esfera pública és això: pot més un altaveu que la careta que saps que et convé dur posada. Per altaveu, avui, entenem un micro, una càmera o l’extraordinari aparador que són les xarxes socials. L’ànsia del minut de glòria és una eina infal·lible per desemmascarar qualsevol. La immediatesa va de la mà de la 'calentura', aquesta pujada que els pega a alguns, i a algunes, quan boten a la pista de ball. Llavors surt tot. I una, què voleu que us digui, ho agraeix molt, perquè és millor saber més prest que no tard amb qui ens podem veure obligats a ballar.

D’un temps ençà, però sobretot en els darrers dies i se suposa que amb tendència creixent a mesura que s’apropi la campanya electoral i tota mena de comicis (grans altaveus, molt temptadors), assistim a l’espectacle esgarrifós però digne d’agrair dels mandataris de Vox, dels seus representants i també de tots els altres que, encara que duguin al front altres sigles, podrien perfectament militar a la dreta més extrema. 

Denúncies falses per desmuntar el feminisme i per desfer les conquestes, mai no suficients, que fan les dones i la societat en general en favor d’una igualtat real; declaracions testosteròniques sobre el maltractament que diuen que pateixen els homes, posicionaments sobre l’avortament, manifestacions de suport al maltractament d'altres animals, atacs a les llengües de l’Estat que no sigun l’espanyola, declaracions de fidelitat eterna al franquisme i un llarg etcètera els surten com surt l’aigua d’una mànega que ha estat pinçada, reprimida, perquè tanmateix tot el cabal que duen dins ha de brollar. 

Llavors, quan l’han amollada, quan ja l’han feta, i se’ls tira tothom a sobre, esborren els tuits, denuncien els seus si fa falta i ho intenten arreglar per tornar-se a posar la careta perquè saben que poden perdre vots o, més que això, mobilitzar cap a l’esquerra totes aquelles persones a les quals el seu vertader rostre fa por i oi. Ho intenten arreglar, però ho fan de manera tan grollera que encara se’ls veuen més les entranyes. I ho fan perquè saben que la mobilització a les urnes contra els seus postulats és la manera més segura de deixar-los fora de joc abans d’hora; de la mateixa manera que els que pensen i actuen com ells, si no hi ha un allau de vots que se’ls oposin, els basten per entrar a la pista de ball. La cosa va així: de seguida que hagi començat a sonar la música, hi haurem de ballar tots.

Així que mostrau-Vox com sou, que la resta ja hi actuarem en conseqüència.