L’assassinat continuat de les dones per part dels homes amb els quals tenen o han tingut una relació no és un acte de barbàrie, com hem tornat a sentir reiteradament aquest cap de setmana després del crim a la Colònia de Sant Jordi. Hi ha violència, sí; hi ha crueltat, per descomptat que sí, com n’hi ha a qualsevol homicidi, però la barbàrie respon a una conducta no organitzada, aliena a la civilització. És en aquest sentit que el terme barbàrie, posat en aquest context, confon, i més que servir a la lluita per canviar l’ordre de les coses, tan establert com està en el masclisme, sembla justificar-lo.
Els feminicidis són la punta de l’iceberg tacat de sang d’una societat organitzada des de fa massa segles en els patrons masclistes. Són la darrera i més lamentable conseqüència d’una estructura social de dominació masculina, que comença per una infantesa amb joc de pistoles –per sort, això sembla que ha minvat, segurament no en els vídeojocs–, que continua amb el sentit de la possessió en les relacions 'amoroses' de l’adolescència i la joventut, i que es valida en un repartiment masclista dels rols en la maduresa, tant en la vida familiar com en la laboral. Ja ho sé, és una simplificació, per definir-ho ras i curt.
L’organització conscient de tot plegat es demostra també i, potser sobretot, en infinites realitats –la publicitat, el consum, la cosificació de la dona, la difusió de la violència, els tòpics de la psicologia per gèneres i un llarguíssim etcètera– que defineixen una estructura social, política i cultural massa planificada com per parlar de barbàrie davant un assassinat masclista. En aquest sentit, el terme 'terrorisme masclista' que, d’un temps ençà, es fa servir, és molt més adient, per tota l’organització que hi ha al darrere.
Enganar-nos no ajuda gens. Ni amb això d’aplicar termes com el de la barbàrie, ni tampoc en la quantificació dels crims que hi ha hagut al llarg de l’any. Des del mateix moment que es va conéixer l’assassinat masclista a la Colònia, des dels estaments oficials s’ha difós que és el primer cas enguany a les Illes Balears. I és correcte en un sentit estricte, però no podem oblidar que tot just fa deu dies, a una altra dona a Campos el seu exmarit li va destrossar la vida, la seva i la de la seva família. Una més, entre les incomptables dones, fills i famílies que la tenen destrossada per una organització preparada perquè aquests crims acabin passant. No hem de pensar en la barbàrie, hem de pensar en l'organització que tenim i posar-hi fi.
