El problema del Museu de Mallorca no és que hagi quedat sense direcció, després de la dimissió el passat dijous de qui l’havia ocupada els darrers sis mesos. Bartomeu Salvà té motius sobrats per partir espantat. Els tindrà qualsevol que accedeixi al càrrec, a no ser que, en el pitjor dels casos, s’acomodi a la cadira a pesar de tot plegat. El problema del Museu de Mallorca no és la direcció, sinó la nul·la voluntat política de posar fi al despropòsit general, a la suma de despropòsits que arrossega la institució de fa dècades.
Des del Govern, ja poden cercar director o directora, que no servirà de res. No existeix l’heroi ni l’heroïna que pugui afrontar i revertir la situació del Museu des de l’orfandat i amb tots els vents en contra. No es tracta d’un sistema de climatització que no funciona i que pot fer malbé les millors peces del nostre patrimoni. Aquest és només un entre els incomptables problemes. El Museu de Mallorca, ho hem dit per activa i per passiva, no té personal, ni tècnic ni de suport, ni tan sols administratiu, per fer la feina que hauria de fer. El pressupost és del tot insuficient, una vergonya de dotació econòmica a la qual s'ha de sumar que encara se’n destini una part a fer una exposició d’art contemporani (com la que es va inaugurar la setmana passada per a la Nit de l’Art) que no està o no hauria d’estar entre les seves atribucions. El Museu de Mallorca no té magatzems suficients per conservar les peces, ni per poder rebre les troballes de les excavacions arqueològiques (aquesta sí que és la seva funció) i fer-ne els preceptius registre i investigació, i per això fa temps que no hi arriben les peces, que ves a saber on i com es guarden. Al Museu de Mallorca no hi ha manteniment, ni un pla suficient de seguretat, ni es pot donar servei als investigadors de la nostra història, ni es pot fer una tasca educativa, ni de difusió entre la societat, ni, ni, ni…
Amb totes aquestes mancances, no cal dir que el traspàs de competències del Govern al Consell de Mallorca, que es prepara per a final d’enguany, no arreglarà res si la desídia persisteix. De moment, el que crida l’atenció és que es posin tants esforços a accelerar unes transferències i, en canvi, no se’n faci cap per canviar la situació general del Museu.
I és clar que sí, que necessita direcció. Però, sobretot, necessita una aposta política que posi els recursos que calguin, que promogui un pla director seriós amb un calendari de prioritats que faci possible que d’aquí uns anys el Museu de Mallorca hagi entrat en la normalitat i que pugui començar a pensar a ser la institució de referència del patrimoni historicoartístic que li correspon.
