No es pot morir d'èxit

80.000 VEUS. El Govern i els mitjans afins poden dir missa, però fins i tot representants de l'Església i també del PP de tota la vida es varen unir a la manifestació més clamorosa de la història de les Illes. Més de 80.000 veus s'uniren per l'educació, però cada una tenia el seu clam i, a la vegada, totes clamaren conjuntament. Vàrem comprovar que hi havia mil raons per ser-hi, una diversitat que deu haver despistat encara més la consellera Camps, el director en cap Estarellas i l'equip de Presidència, perquè si no saben afrontar un sol problema, n'hi han sortit com a nesples a una bona nesplera. La multitud es congregà sobretot per l'educació pública, però també per la qualitat de l'ensenyament, per les retallades, per l'actitud intolerant de l'Executiu de Bauzá, contra l'aplicació del Tractament Integrat de Llengües, en favor de la implantació de l'anglès si el programa imposat tengués alguna viabilitat, contra l'extermini de la nostra llengua, per la cultura ("No hi ha cultura, sense educació", cridà la Nit de l'Art i també la marea de diumenge), pel futur del país... La societat de les Illes, tan discreta sempre, es va cohesionar com mai per dir que així no anam, no hi volem anar i no hi anirem.

'AUCTORITAS' . En el camí cap al 29S, però també a la gloriosa jornada de mobilització, el professorat n'ha estat l'autèntic guanyador. S'han deixat el sou, a més de la temprança i altres condicions que els són imprescindibles per exercir la seva tasca diària. No hauria d'haver succeït. Ara bé, si volem (i volem) cercar-ne la part més positiva, diria que han aconseguit el que ha estat una reclamació que de fa molts anys és motiu de gran consens. Els professors, amb el suport i el reconeixement dels pares i mares, dels alumnes (la manifestació va ser, com mai, una mobilització jove, d'universitaris i menors) i, en definitiva, de la gran majoria de la societat, han consolidat la seva autoritat, l' auctoritas que tantes vegades s'havia donat per perduda. Prop de 100.000 persones han estat del costat dels mestres perquè confien en el seu criteri i en l'autoritat que tenen per defensar una manera d'ensenyar i rebutjar-ne una altra. Ho han fet, com ho saben fer els professors, d'una manera argumentada, i la gent els ho ha reconegut. Que s'ho faci mirar l'Executiu, perquè uns governants que, com és el cas de la consellera Camps, comencen per reconèixer que en matèria d'educació no saben res de res, i menyspreen l'autoritat del col·lectiu docent, demostren la seva ignorància, insolència i la voluntat de augmentar el fracàs escolar. Un fracàs que té en la confiança en l'autoritat dels docents un dels pilars que poden garantir un futur millor, com explicaven els experts en el dossier sobre educació que va fer l'ARA Balears per a un diumenge inoblidable.

EL PERILL DE L'ÈXIT. I ara què?, ens demanam només dos dies després de la massiva mobilització. Si l'Executiu no s'escolta el professorat ni posa confiança en el seu criteri, el col·lectiu docent s'haurà de veure forçat a cercar noves estratègies. Una, que no té autoritat en la matèria, veu extremadament difícil poder mantenir la vaga. Els ensenyants necessiten el seu sou, íntegre. Els pares i mares no poden assumir tenir els al·lots a casa o pel carrer. I els estudiants han de veure garantida la seva formació. Si el Govern pensa que juga amb cartes guanyadores perquè la vaga no es podrà mantenir, i tota soleta s'anirà morint per forces majors, va ben errat. El triomf del professorat es va manifestar diumenge, i va ser clamorós. Ara no es pot morir d'èxit. Per ventura, s'haurà de matar la vaga com abans millor, i passar a un pla B. Tanmateix, tots els qui hi vàrem ser, continuarem al seu costat.