Cristina Ros
10/09/2013

Obres perdudes i obres tudades (1)

3 min

AMB MOLT DE RETARD ha sonat l'alarma per la desaparició d'una obra de Joan Miró a la Fundació de Palma, però aquestes sirenes d'alerta haurien de fer renou per motius més greus que els que ens han ocupat aquesta setmana. Si hi ha dues grans institucions a Mallorca que tenen les seves col·leccions ben custodiades, amb un registre de totes les peces com cal, i conservades en espais amb les condicions que recomana l'organisme internacional de museus (ICOM), aquestes són la Fundació Pilar i Joan Miró i el museu Es Baluard. Ens equivocam de ple si posam el crit d'alerta sobre la Miró. La pèrdua d'un esbós de l'artista és un fet lamentable i incomprensible per com s'ha desenvolupat, però és un fet que podríem assegurar, sense gaire marge d'error, que és puntual.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

EL QUE ENS HAURIA D'INQUIETAR de veres és l'estat en què es custodia la resta del nostre patrimoni artístic. No cal sortir de les obres contemporànies que, al llarg dels anys, han adquirit o acceptat en donació les principals institucions públiques -això és Govern, consells, Ajuntament de Palma i la majoria d'ajuntaments de les Illes-, per diagnosticar un autèntic desgavell en la preservació d'aquests béns de la col·lectivitat. Un dia hauríem de poder fer la suma dels doblers públics que s'han gastat a comprar obres d'art contemporani i, alhora, mostrar a tothom en quin estat es troben. Així, dit de memòria, record haver vist armaris de despatxos d'alguns polítics plens de pintures aferrades unes a les altres. Record una litografia de Mompó que, fa dècades, servia de tapadora a una fotocopiadora de l'Ajuntament de Palma. També puc recordar-me, fa uns anys, contemplant horroritzada quadres de gran format amuntegats darrere les cortines del llit de l'Adrià, al Casal Solleric, o peces que agafaven pols i rovell a una portassa de ses Voltes. Tots podem recordar com, no fa gaire, el Govern havia perdut una escultura de Ferran Aguiló. I encara tenc a la memòria les fotografies d'un quartet de la Conselleria d'Habitatge del Govern amb teles posades com si fossin un dominó a punt de caure. Fotografies que "decoren" despatxos, a les quals hi pega el sol que acabarà amb elles en un tres i no-res (ara ja som a un dels edificis del Consell de Mallorca), o una pintura blanca de Tur Costa penjada a un lloc tan estret que tothom que hi passa hi deixa una rapinyada. Ara bé, sens dubte, la més grossa em va succeir, fa gairebé dos decennis, quan vaig telefonar, com a periodista, a qui llavors era regidor de Cultura a l'equip de Joan Fageda. Anava jo cercant una obra que havien fet, a diverses mans, Picasso, Miró i ja no record quants d'artistes més, i que també semblava perduda per l'Ajuntament de Palma. El regidor em va amollar: "I a tu t'estranya que s'hagi perduda? Saps que se'n perden aquí, d'obres! No, i això que aquesta era més o menys petita i bona de transportar, que n'hi ha de ben grosses que s'han extraviat". Sense comentaris.

SI ENS POSÉSSIM seriosament a avaluar l'estat de pintures, escultures, fotografies i obra gràfica de les institucions, quedaríem astorats. Obres sense registrar, obres mal registrades, obres fetes malbé, obres irrecuperables, obres que es guarden en les pitjors condicions, obres exposades a tota casta de perills, obres brutes... I no crec que exageri gens si dic que se'n deuen haver "extraviat" centenars. Són, no sé quants, però milions d'euros gastats, i un patrimoni artístic que, valuós o no, o valuós només en part, s'ha tractat amb tan poc respecte com amb la mateixa manca de criteri es va anar adquirint. Que té solució, en té. En parlarem la setmana que ve, si no hi ha res de nou.

stats