El "Som un sol poble", escrit amb lletres grosses, com a capçalera de la demostració de suport des de Palma a la Diada de Catalunya i al procés que s'hi viu deixava aquest dimecres el testimoni d'una consciència creixent a les Illes respecte de la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, negats al Parlament balear la passada legislatura.

D'un temps ençà, m'he preocupat de demanar a periodistes i representants d'institucions catalanes, si creuen que al Principat hi ha una consciència de Països Catalans. La resposta que he rebut més sovint és que l'arrelament de la llengua i la cultura pròpia entre els catalans del Principat no fa, en gairebé cap cas, dubtar d'aquesta realitat comuna amb el País Valencià, Balears, la Catalunya Nord i Andorra. Ara bé, també en la pràctica totalitat dels casos, m'han respost que no pensen ni fan servir el concepte Països Catalans.

És curiós que, sense tenir ni una mil.lèsima part del sentit de país dels catalans del Principat, ni gaudir de la fortalesa de la llengua pròpia, ni tampoc haver sabut donar el mateix valor a la nostra cultura, de Països Catalans en parlam molt més a les Illes que no el que ho fan els principatins.

Les raons potser cal cercar-les entre uns certs complexos dels uns i dels altres. La gent del Principat guarda una distància prudencial, no sigui que es pogués pensar que hi ha una voluntat d'apropiació, d'engoliment. Per la seva banda, a les Illes encara hi ha una fragmentació massa gran entre els qui som conscients d'aquesta realitat comuna i els que, potser perquè també en són conscients, cerquen com sigui i on sigui la seva ruptura.