OBSERVATORI
Cultura 01/07/2017

Pensem en el que queda

i
Cristina Ros
3 min
Pensem en el que queda

L’equador de la legislatura coincideix a Palma amb el canvi de batle. En una situació de normalitat, aquest seria el moment de valorar el que deixa fet o encaminat José Hila i guaitar dins la cartera de Toni Noguera per saber què hi du per als propers dos anys (que en realitat no ho són). Això és el que es fa o el que s’hauria de fer en totes les àrees de govern, i de fet aquests dies hem pogut llegir entrevistes tant al batle que surt com al que entra. De la cultura, poc o res hi hem trobat. No hi és, i sembla que no se l’espera.

La situació, en tot cas, té una valoració difícil i pot ser bo de fer caure en una certa injustícia: en un govern municipal fet de departaments polítics estancs -jo tenc Cultura, tu tens Educació, etc.-, no és del tot just donar la responsabilitat de la més que deficient gestió cultural al batle dels dos anys passats, almenys no al mateix nivell que podrem demanar-ne comptes al nou batle d’aquí a dos anys. Noguera, com a màxim responsable de MÉS a Palma, la formació que fort i no et moguis va voler que la cultura de Ciutat fos seva, també ho és del que s’ha fet, com ho serà del que es farà a partir d’ara.

A les esmentades entrevistes, el més semblant a la cultura que hi hem trobat és el desig de Toni Noguera de deixar “una ciutat creativa”. Seria fantàstic, atès que la creativitat és un dels grans motors per a un món en positiu. I, en tot cas, seria extraordinari que sorgís per generació espontània, perquè de natural costa anys, molta planificació i estratègies, i un gran esforç educatiu (això sobretot) perquè floreixi.

Conseqüències de la crisi

En les darreres setmanes, per diversos motius, he necessitat consultar informació d’artistes que han fet exposicions els útims anys. Una de les conseqüències de la crisi econòmica per a la cultura és que pràcticament ens ha deixat sense informació. Les institucions públiques, que eren les que tradicionalment feien les grans exposicions, ja no editen catàlegs -i quan dic catàlegs em referesc a publicacions amb un contingut seriós i útil que resta com a documentació per al futur. De fet, és l’únic que queda. Amb això, una no demana que s’editin llibres caríssims, ni tan sols que es malbaratin tones de paper. No cal. El que vull dir és que la crisi es converteix només en una pobra excusa quan no s’aprofiten les immenses possibilitats que té l’àmbit digital per preparar i deixar la millor informació possible. Una publicació digital estalvia costos, alguns però determinants, i a la vegada, si es treballa bé, obre un camp immens per a la informació: a més dels estudis d’una obra i d’un artista fets per experts, permet adjuntar publicacions antigues, enllaçar-hi peces audiovisuals de factura més o menys senzilla però que en el futur poden tenir gran valor documental, permet recollir-hi les obres i relacionar-les amb les que les contextualitzen, abocar-hi articles, entrevistes i, entre tot el material, conformar un pou d’informació que només té el límit que li vulgui donar l’equip que el treballa. Això tampoc no es fa. La crisi econòmica ens ha servit per abaixar qualitat i el dinamisme en les programacions dels museus i centres d’art. Aquesta és una realitat inqüestionable. Però a la vegada ha servit com a excusa per no fer una feina de fons de la mancança de la qual tothom surt perjudicat, l’artista i qualsevol que s’hi interessi, ara o en un futur. Ho deix aquí com a idea o prec, com vulgueu.

Un gran festival

Immersos en la segona edició presencial, que l’Atlàntida Film Fest tingui com a seu física Mallorca és una de les millor coses que, culturalment, ens han passat els darrers anys. No és un festival de cinema qualsevol, i no ho és si convenim que no tot el cinema és cultura, com no fan cultura tots els llibres que es publiquen, ni tota la música que s’escolta. L’Atlàntida Film Fest és un projecte que enriqueix culturalment la societat, la nodreix d’informació, la fa pensar i multiplica la seva capacitat crítica. El festival reuneix obres i persones d’un nivell extraordinari i ho fa amb el segell de Filmin, segell com a sinònim de marca de la casa, de criteri, de principis. Si no sou usuaris d’aquesta plataforma de cinema online i hi entrau per navegar entre la seva oferta, us trobareu al davant un catàleg de pel·licules, sèries i documentals relacionats i organitzats per temàtiques, per àmbits de coneixement, per nivells de reflexió i d’aprofundiment en la investigació i informació d’un tema. Filmin és una guia per al coneixement dels grans temes de l’actualitat des del cinema. És un projecte concebut per contribuir a la culturalització de les persones, però sobretot és també un gran exemple de com es basteix o s’hauria de bastir la cultura.

stats