LA NOTÍCIA ÉS que l'actual batle de Pollença, Bartomeu Cifre, ja ha aconseguit gairebé 1.500 avals per constituir la seva agrupació d'electors, tot i que només en necessitava 500. Per molt que es parli de l'aplicació d'un codi ètic innegociable per a uns i negociable per als altres, el PP presidit per Bauzá va castigar Cifre a no presentar-se de bell nou perquè els darrers quatre anys no ha estat un batle submís, i tota dissidència, a certes formacions, per tímida que sigui, es paga al comptat.

Però ara resulta que Pollença, o almenys 1.500 persones d'aquest municipi, es pot girar al PP com si fos un boomerang sense fre i amb caires de fulleta d'afaitar que posen en greu perill el coll de qui el va voler llançar enfora. José Ramón Bauzá no va mesurar suficientment que als pobles es voten les persones més que no les sigles i que un batle, si no és un desastre, o se'n va voluntàriament o no se li fa difícil perpetuar-se en el càrrec. La política de proximitat conserva l'escalfor de les estretes de mans durant anys. Si no fos així, als ajuntaments mitjans i petits no els costaria tant canviar de color polític.

El fet és que la intransigència del president balear pot acabar passant-li factura, com advertia Bartomeu Cifre a l' entrevista que publicàrem dissabte passat. El cas de Pollença no és l'únic que es compta als municipis de les Illes. Entre d'altres, a Palma, l'actitud de la cúpula del PP també li pot restar milers de vots (és clar que a Ciutat hi ha Ciutadans, que sumaran als populars). Però si Pollença serveix com a exemple és perquè posa de manifest el descontentament amb una actitud inflexible i del tot irrespectuosa contra els pilars del nostre país. I això és el que no es perdona o no s'hauria de perdonar, que no és el mateix.