QUE PUGUIN SER més de 14.000 persones que participin en el procés de primàries per elegir la cap de llista del PSIB a la presidència del Govern per a les eleccions de l’any que ve és, sens dubte, una excel·lent notícia, per la qual s’ha de felicitar les dues candidates per haver-ho treballat de veres. Des d’aquestes mateixes línies, només començar la cursa de les primàries, deia que si hi havia una participació baixa suposaria un gran fracàs per al partit en particular, però també per a la ciutadania, que hauria demostrat que no estava interessada en qui podia arribar a governar les Illes o, si més no, en qui acabaria per ser la cap de l’oposició, una tasca que no s’ha de menysprear. Fracàs ha estat el de Barcelona (això, si no hi ha res més que fracàs), perquè que exercissin el seu dret a vot menys de 7.500 persones és un signe clar que el partit no té cap expectativa en una ciutat que, fins fa poc, havia estat governada pels socialistes. Tornant al PSIB, també s’ha de dir que el fet que les candidates Armengol i Calvo es puguin arribar a repartir 14.000 vots és una notícia que crec que les haurà sorpreses fins i tot a elles. No crec que ningú s’ho esperàs. Posats en aquestes xifres, de poc comptaran els avals dels militants que ambdues varen recollir per presentar-s’hi. Al cap i a la fi, només representen un 20% del total dels que en principi tenen la intenció d’anar a votar el proper 6 d’abril. Així que, amb aquestes previsions, augmenta la incertesa i l’expectació per uns resultats que, ara mateix, han multiplicat la seva imprevisibilitat. Sigui com sigui, s’ha de felicitar la ciutadania per la implicació. Una felicitat que no deu compartir José Ramón Bauzá, perquè això també té una lectura que no l’afavoreix gens.
