QUALQUE COSA està canviant a Balears. De fet, fa mesos que estava canviant. Tot i que encara l’abstenció és incomprensiblement elevada a causa de la desafecció que ha generat la política mateixa, principalment dels partits majoritaris, no podia ser que les urnes ahir no deixassin sentir el rebuig a les línies d’acció que ha marcat l’Executiu de José Ramón Bauzá, com a reflex o extensió de les empreses pel govern Rajoy. Massa gent va quedar ahir a ca seva, si tenim en compte els més de 100.000 manifestants de la mobilització més multitudinària que ha tingut Balears. Però així i tot, els que es varen pronunciar, ho varen dir clar i fort. Gairebé 40.000 vots conservadors s’han desmarcat del PP i això, en aquestes Illes, és un fet extraordinari (ahir, Rosa Estaràs tenia raó quan afirmà que els seus resultats són extraordinaris). Alhora que cau el vot conservador, ha irromput en la vida política el vot que no es vol conformar i que agafa el “Yes, we can” d’Obama per clamar que el canvi es manifesta ja com a pressió real. Tampoc no es pot menystenir gens ni mica l’augment del vot nacionalista en unes Illes que tradicionalment es trobaven molt allunyades d’aquesta sensibilitat. Conec molta gent, i no és un dir, que les actituds del govern Rajoy vers el dret a decidir, i sobretot les actituds radicals de Bauzá i companyia contra la llengua i la cultura catalanes, els ha convertit ja no en nacionalistes, sinó en simpatitzants de l’independentisme. Qui ho havia de dir, tot el que Bauzá seria capaç d’aconseguir.
