DEMAN DISCULPES, ja de tot d’una, per la visceralitat que puguin transmetre aquestes línies. Una s’hauria de saber contenir, però hi ha realitats que a una li allarguen les ungles i en aquest estat es pica el teclat. Una de les situacions vergonyoses que he viscut, i ja fa anys, va ser una discussió veïnal per la reforma d’una placeta al centre de la ciutat. Alguns comerciants dels voltants s’oposaven que se situassin bancs a la plaça perquè -paraules textuals- “hi jauran els indigents”. Record que, en aquell moment, ja em vaig esmolar les ungles. Em sembla indignant i molt miserable que algú es vulgui treure un drama del davant, en comptes de demanar, als mateixos responsables municipals que consultaven sobre la reforma de la plaça, que donin solucions a les persones que viuen en la indigència perquè se’n puguin sortir. La plaça avui té un sol banc i quatre cadires de braços. Sense comentaris. Hi pensava avui quan escoltava el drama que viuen les dones nigerianes sotmeses a tota mena de vexacions i llançades a la prostitució als nostres carrers. Ho teniu a les pàgines de Societat del diari. La tasca que han fet les educadores del Casal Petit de Palma, Magdalena Alomar i Xisca Plasencia, és del tot encomiable, perquè, com diuen elles, per afrontar la situació se l’ha de conèixer. Però si, en pensar-hi, m’he irritat profundament ha estat en saber que el que preocupa a la Federació Hotelera de Mallorca és allunyar les prostitues dels seus establiments, com es fa en el cas de les escoles. No han dit, com ens agradaria, que contribuiran amb una part dels seus guanys a les despeses que pugui ocasionar la solució de l’immens problema que tenen aquestes dones. Patètic.
