Opinió 10/12/2013

Què fan els docents?

i
Cristina Ros
3 min

UNS DOCENTS. Ho deia l'altre dia Cris Juanico, que el Govern balear aconsella fer Música en anglès, però en cap cas ha recomanat que s'hi faci la Religió (catòlica, és clar), no sigui cosa que l'alumnat se'n perdi paraula. Tant és que no s'entengui un tema de Socials o de Matemàtiques, o que s'hagi de repetir tres vegades, com denunciava ahir a aquest diari Joan Roca, un pare insubmís al TIL. Bé, anem a la música. Fa un parell de dies, un nin de nou anys comentava a la família com transcorren darrerament les classes de Música a la seva escola (concertada). La fan en anglès, en teoria, perquè l'escena és per llogar-hi cadiretes i enregistrar-la, si ens hi deixassin llogar les cadiretes. Resulta que com el professor de Música té un nivell del tot insuficient d'anglès per fer aquesta matèria -segurament té el B2 d'anglès, ho repetim, del tot insuficient per impartir música-, li han adjuntat una dona anglesa. Així que el mestre diu a l'anglesa, en castellà o en català (50% estricte, recordin), allò que ell vol explicar. Els nins i les nines ho escolten (i ho entenen). L'adjunta ho tradueix al mestre a l'anglès (l'alumnat ho sent). I el professor ho repeteix mirant els alumnes en el seu anglès de Mallorca. Aquest és el teatre grotesc que es veuen obligats a representar alguns docents.

UNS ALTRES. Ara ens situam a una escola pública i a dues classes diferents. D'una banda, per a Matemàtiques, aquesta escola té la sort de comptar amb una professora la llengua materna de la qual és l'anglès. Els alumnes no pensen que això sigui una sort, perquè, segons confessa ella, la facilitat que té amb la llengua causa vertaders problemes als alumnes. El parla tan bé, que no n'hi agafen ni mitja. I, a la vegada, ella ha de fer vertaders esforços per trobar paraules encertades però senzilles per explicar el temari. Aquesta professora mallorquina de mare anglesa no veu gens de sentit a allò que li obliguen a fer des del Govern. A l'altra banda, el professor d'Educació Física, un mallorquí qualificat amb el B2 d'anglès, ha optat per ser gairebé monosil·làbic: "Run, run, run", crida als seus alumnes. Si n'hi ha qualcun que no es mou, no ho dubta: "Que corris, vatuadell!!!".

LA MAJORIA. Davant aquestes estampes tan entranyables -per dir-ho suau-, la majoria dels docents han optat per la via d'enmig. Aquí ningú està en contra del domini de la llengua anglesa -ja ho hem dit massa vegades-, i cadascú fa el que pot perquè els seus fills en tenguin el millor nivell possible. Però com que els dictàmens de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats són tan absurds com les històries que acabam de contar, la realitat és que, de manera intel·ligent, una majoria dels mestres fa com si la Conselleria, els seus decrets, els controls i les amenaces no existissin. Els que poden s'acullen a l'exempció per als centres que no tenen docents per impartir matèries en anglès més enllà de la llengua estrangera. Són, com han recollit els diaris, almenys un 50% dels centres. I els altres tampoc no l'apliquen. Simplement, fan com si la Conselleria no existís. I, entretant, treballen en positiu i, encara que sigui de portes endins, desenvolupen la seva tasca tan bé com saben, amb la independència que atorga el treball de cada docent a l'espai de la seva aula. Tanmateix, el camí d'aquests docents, que són majoria, va en una direcció diametralment oposada a la que marquen els que ara governen a la Conselleria. Mentre ells fa anys que treballen per una nova educació, més integradora, més creativa i que fomenti els potencials de cada alumne, el Govern exigeix gairebé el contrari. Com que tothom sap que els governs passen i l'ensenyament queda i deixa call, només es tracta d'anar fent.

stats