D'avui en endavant, a Balears, a cada una de les Illes amb l'excepció de Formentera i a molts de municipis, no es parlarà d'altra cosa –políticament, s'entén– que dels possibles pactes entre els diferents partits que tenen opcions de conformar govern. Amb el record d'anteriors experiències i amb el ressò recent de les declaracions fetes pels responsables de les distintes formacions en les darreres setmanes i mesos, som molts els que ens demanam com s'articularan aquesta vegada els acords perquè l'acció de govern sigui no només possible, sinó tan positiva com el conjunt dels votants desitja.
Voldria pensar que tots els partits amb possibilitats ja entenen que pactar no és dividir, sinó sumar. No es tracta de distribuir les diverses àrees de govern perquè cada formació se'n responsabilitzi d'una i sigui exclusivament d'aquesta de la qual tingui la representativitat. No es pot tenir millor: els tres partits que, majoritàriament, estaran al govern de les principals institucions, PSIB, Podem i MÉS, comparteixen més punts programàtics que no els que en divergeixen. Llavors, la lògica i el seny aconsellen que el pacte sigui un i que sigui un pacte de programa, un pacte de compromisos amb els ciutadans, un acord d'accions de govern. I una vegada aconseguida aquesta posada en comú de compromisos, la millor manera de gestionar seria la del treball en equip, la de les responsabilitats compartides entre les persones més preparades que cada formació pugui aportar.
Ja, ja sé que estic parlant d'un ideal i que aquestes qüestions són molt més complexes que el que cap en aquestes breus línies. Però les idees que s'acosten a l'ideal no sempre són impossibles.
