La ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, la presidenta del Govern balear, la delegada del govern espanyol a les Balears, el president del Consell d’Eivissa… No seguesc perquè, tot i no ser els únics que s’han reunit davant les càmeres aquest dilluns a la major de les Pitiüses, crec que aquesta nòmina ja dona prou la dimensió de la reacció per intentar aconseguir un “corredor segur” que permeti als turistes britànics venir a les Illes sense haver de passar per una quarantena en tornar a casa.
Diuen i repeteixen els nostres governants que treballen de valent per “revertir la situació”. I, certament, és important fer-ho per a l’economia d’aquesta terra i, sobretot, per a la de milers de treballadors, famílies senceres que en aquests moments pateixen la precarietat social a la qual ens ha abocat el monocultiu turístic. És important, si no es perd el nord darrere aquesta empresa. On és el nord?
El fet és, però, que aquest mateix dilluns, el diari Última Hora informava que més de la meitat dels residents de Palma, el 51%, exactament, no té estudis o només en té de primaris, segons el padró municipal d’enguany. I una voldria veure que, avui mateix o demà com a tard, es persona a Ciutat la ministra d’Educació espanyola per escenificar, juntament amb la presidenta balear, la delegada del govern, el conseller d’Educació, el batle de Palma i tutti quanti, la preocupació que els provoca que hi hagi més de la meitat de la població sense cap formació ni una per afrontar la feina i la vida. Voldria veure, com a mínim, la mateixa diligència per resoldre el problema educatiu que el de la possible manca de turistes britànics.
Tanmateix, un problema i l’altre estan del tot relacionats. Si tenim aquesta urgència per revertir la situació del turisme és perquè aquí regna la idea –de bomber– que aquest és un sector que no requereix ni la més mínima formació general per fer la seva feina. És més, com que es pensa que no cal saber res per treballar a l’hoteleria, a la restauració i a qualsevol dels serveis associats, continuam al capdavant de l’abandonament escolar, del fracàs educatiu i del fracàs social.
Així les coses, sabent que el 51% de la població de Palma no sap llegir ni escriure, no té estudis o els té només al nivell més minso que es pot tenir, ens hem de demanar quina és la situació que caldria revertir en primer lloc. Ens hem de demanar quin temps estarem a veure tanta autoritat mobilitzada per canviar un model socioeconòmic que fomenta la incapacitació –per no haver de pagar la capacitació– i que fa que aquesta sigui una societat fracassada molt abans d’haver d’afrontar una pandèmia o qualsevol altra eventualitat.
