Resulta curiós de veure com un problema públic i global de salut ens demostrarà fins a quin punt al món tot està lligat als interessos econòmics. El Covid-19 du camí de ser el virus més antineoliberal. Però també pot arribar a ser el virus més neoliberal, segons com s’aprofiti l’avinentesa, que ja sabem que aquí tot se sol aprofitar amb idèntica finalitat. Com a mostra, aquest dilluns el PP espanyol ja ha comunicat les mesures que proposa com a “pla de xoc” davant la crisi que està provocant el coronavirus, més ben dit, que està provocant la por de l’extensió real i ja ben demostrada de la malaltia. Les que proposa el PP, però, són totes mesures econòmiques i la immensa majoria afavoreixen la patronal. La reducció a la meitat de l’impost de societats n’és la primera; ajornar el cobrament de l’IVA a les empreses, la segona, i així fins a una desena que acaben en un pla de foment del turisme.
La por sempre ha estat una eina de dominació d’una efectivitat extraordinària. És la que sempre han fet servir aquells que, d’una manera o de l’altra, cerquen dominar. I ara mateix, amb més o menys motius, més que no el coronavirus, allò que s’està estenent és la por de la pandèmia i sobretot dels seus efectes col·laterals. Fa por pensar en el que significa que hi hagi 16 milions de persones confinades al nord d’Itàlia. Fa por que aquesta mesura es reprodueixi aquí i allà, a persones d’arreu i a productes de primera necessitat. És por allò que mou persones a proveir-se de queviures, per si de cas. I sabent com funciona el món, no sembla tan extraterrestre creure que d’aquesta por se’n traurà profit. I això, també fa por.
En el tema del coronavirus s’han unit els dos factors que més poder tenen sobre les persones: la salut i l’economia. Amenaçades, l’una i l’altra, per un virus, la paranoia està servida. Encara que hi hagi motius, i tot i que sigui de manera temporal -per un temps que, ara com ara, ningú no pot delimitar-, aquesta conjunció està canviant i canviarà les coses, les actituds, les directrius. Tota prudència i tota prevenció és poca. I lligades la salut i l’economia, canviar les coses a partir d'una por sobtada, sense haver tingut temps de reflexionar-la i mesurar-ne les conseqüències, una es demana si és gaire prudent.
