Copii una frase de qui sap qui, llançada a Twitter, i vés a saber amb quina intenció: “Et propòs un bon final. De principis n’ofereixen tots”. Pel perfil de qui l’escriu, un avatar qualsevol, res no fa pensar que sigui un missatge polític. Però atès que aquesta xarxa si es defineix per qualque cosa és perquè està carregada de missatges trets del seu context, també hem de poder incorporar-los al context propi. I aquests dies d’espera dels esdeveniments polítics que sens dubte han de condicionar les nostres vides els propers quatre anys, aquests dies de dubtes, d’observar desavinences i enteses, de veure com allò que ahir semblava estar solucionat es torna a tensar fins estar a punt de rompre’s, aquests dies són cabdals per començar a treballar-se un bon final.
Ja sabem que la política de pactes no té res a veure amb les relacions amoroses: els principis es mostren molt més difícils, o això volem creure. Quan encara no tenim gairebé cap seguretat en el present, des d’aquí demanaria a totes aquelles persones en les quals els ciutadans hem dipositat la nostra confiança que comencin a pensar a facilitar-nos un bon camí i un bons resultats. De fet, si durant els propers quatre anys s’aconsegueixen molts dels objectius pels quals hem fet un vot i no un altre, l’espera, les discussions i tot plegat haurà pagat la pena. Dels problemes inicials, tanmateix no en passarem comptes en el moment de tornar-nos a pronunciar. Però això només serà així si es pensa més en la gestió per garantir el canvi que la societat ha demanat. És segurament l’única manera que el canvi no tengui un final.
