LA IMATGE DE LA BELLESA, que sempre ens descobria Toni Catany, ha tornat aquests dies un poc més trista. Bellíssim va ser el darrer comiat al fotògraf, al cementeri de Llucmajor. Un comiat senzill, de forts i llargs lligams d'amistat, ple de detalls i de matisos, com el mateix Catany, com la seva obra. Els amics se senten compromesos amb Toni Catany i amb la generositat del seu llegat. Ho va dir Toni Garau: "Estam tristos i preocupats". I com que una també se sent així, prenc les seves paraules per encapçalar aquest escrit, que no vol ser una expressió de tristesa, sinó la manifestació d'una preocupació i la denúncia d'uns polítics que tenien en les seves mans poder fer d'aquesta terra un lloc millor i més interessant. No ho feren quan hi eren a temps. Toni Catany els ha deixat retratats, i per una vegada, aquest retrat no és precisament una imatge bella.
LA PREOCUPACIÓ que tenen els amics de Toni Catany és compartida per la majoria dels qui sentim inquietud per la cultura, això vol dir, pel país. El fotògraf, en vida, va ser extremadament generós amb el seu poble i amb la nostra illa. Ho volia donar tot: les imatges que l'havien fet mereixedor de premis nacionals i honors internacionals, les fotografies d'altres eminents artistes que havia col·leccionat durant tota la vida, el seu arxiu, la biblioteca i, fins i tot, la casa familiar a Llucmajor. I ho donava, no per a major glòria pròpia, sinó per enriquir el nostre patrimoni i, sobretot, perquè Llucmajor i Mallorca tenguessin un centre internacional de fotografia de primer nivell. Ell volia ajudar a fer-ho possible, perquè la seva sola presència, coneixements i relacions ho havien de fer tot més senzill. Per a això darrer, com va dir Miquel Bezares, ja han fet tard. Els qui han fet tard són els mateixos que Toni Catany ha deixat retratats, els responsables del Consell de Mallorca, als qui en la darrera carta que els dirigí, al mes de juny, els repetia una vegada i una altra que li havien fet creure que hi havia voluntat política, però que els doblers que hi havia ja no hi eren. Ell ja no es creia res.
TONI CATANY se'n va anar, la setmana passada, conscient que no hi havia voluntat, perquè els doblers hi eren. Responsables del Consell de Mallorca, deixau de mentir: els 4,3 milions d'euros que arribaren del Ministeri d'Indústria i Turisme, com a partida finalista i destinada a crear la Fundació Toni Catany i habilitar-la, aquests doblers, hi són. Com a mostra, la resposta de l'exvicepresident econòmic del Govern, Josep Ignasi Aguiló, a la diputada del PSM-MÉS: Ja s'havia tramitat l'ordre de pagament al Consell d'una part de la inversió, la resta s'assegurava que es transferiria quan el Consell presentàs justificació de les actuacions. Això era l'11 de març d'aquest mateix any.
ALS POLÍTICS, almenys, els hauríem d'exigir que no menteixin. Si la senyora Maria Salom o el senyor Joan Rotger volen sortir a confessar que no tenen voluntat de dur endavant la Fundació Toni Catany, almanco els agrairem la sinceritat. Però que deixin de dir que els doblers no hi són, que es varen gastar amb altres coses i que, per descomptat, s'ho gastaren els anteriors governants, que això sempre n'hi ha que s'ho creuen. El seu company de partit confirmà que els doblers hi eren, enguany. I, per més inri, el Consell va confirmar haver tengut superàvit el 2012. Per pagar els deutes bancaris. I per deixar decebut Toni Catany i els qui creiem necessari obrir els braços a la generositat d'un bon artista que es desprenia de tot per donar-nos més entitat cultural i més projecció. Nosaltres, almenys, sempre li estarem agraïts.
