Torna a córrer aquests dies un tall d'Els Simpson on la mestra Krabappel es dirigeix als seus alumnes per parlar de l’assetjament sexual que poden patir en l’adolescència. Abans, però, apunta cap a dos dels al·lots: “Ezequiel i Ismael, d’acord amb els desitjos dels vostres pares, podeu sortir al passadís i resar per les vostres ànimes”. Fa gràcia, i en faria més si l’acudit no ens recordàs que el temps de les cavernes més fosques s’assembla molt a certa actualitat a Espanya.
El 'pin parental' que promou Vox allà on té força per fer-ho (amb el suport del PP i de Ciutadans), condueix exactament a això: alumnes discriminats, però també docents condicionats i permanentment qüestionats des de la ignorància, la falta de respecte i la irresponsabilitat més supina. A aquestes altures, resulta molt lamentable haver de recordar que els professionals de l’educació són això, professionals, uns millors que no els altres –com per tot–, però al cap i a la fi persones formades i la immensa majoria molt conscients de la seva responsabilitat. Són persones a les quals, per aquest mateix motiu de la seva capacitació, tenim encomanada la formació dels qui més estimam. No em vull imaginar com seria el món o el nostre redol si els pares i les mares haguessin tingut individualment el poder de decidir què i què no ha d’entrar a les aules, què i què no hi han de rebre els seus fills.
Igual de lamentable és que a les Balears Vox hagi demanat accedir als centres educatius per controlar si hi ha adoctrinament, un terme que fan servir sempre les formacions de dretes quan el que volen és simplement adoctrinar des de fora, des de la ideologia, només des de la seva. A mi sempre m’ha fet molt de respecte aquest concepte de l’adoctrinament, perquè entenc que els docents han d’adoctrinar en el sentit d’impartir una doctrina, un “material d’ensenyament”, el “conjunt de principis en una branca determinada de coneixements” (segons DCVB), però també educar en valors. Sí, educar també és modificar conductes, amb l’objectiu d’aconseguir conviure en pau, respecte i harmonia. Això, al marge del que pugui fer cadascú amb els seus a casa, també ho tenim encomanat a l’escola, afortunadament.
Però el més trist és que, tanmateix, tant el 'pin parental' com l’exigència d’entrar a controlar les aules només responen a la voluntat de la ultradreta de fer renou i més renou. Amb idees molt primàries, d’una banda ataquen irresponsablement allà on saben que ens fa mal a tots, i de l’altra banda aconsegueixen vots dels que no entenen més enllà d’aquestes idees gens ni mica reflexionades. Saben que no prosperaran les seves propostes, però també saben que, com a qualsevol auditori, al voltant d’un 20% acabarà posant-se del seu costat. Aquesta és l’estratègia, i pels resultats electorals i la representativitat aconseguida, saben que els funciona.
Per això, una, com molts dels que tenim veu als mitjans de comunicació, cada vegada que la ultradreta surt amb una d’aquestes idees seves totalitàries, es demana si feim bé de discutir-les i esgrimir-hi arguments en contra. Podem tornar al tall d'Els Simpson: convé donar visibilitat a l’absurd i a la irresponsabilitat, si més no perquè hi ha moltes persones d’ideologia de centredreta que han tornat enrere el seu vot en veure l’amenaça tan a prop.
