CAP ON ENS DUEN? Fa poc més de dues setmanes, el rei dels holandesos dedicà un dels seus primers discursos institucionals a declarar finalitzat l'estat del benestar al seu país. A la vegada, donava la benvenguda a la "societat de la participació", com el nou sistema en el qual la ciutadania haurà de responsabilitzar-se de les seves necessitats i esperar menys ajuda de l'Estat. No sé jo què entén Guillem-Alexandre d'Holanda per estat o per les finances de l'estat, ni sé de qui es pensa que vénen els doblers que maneja qualsevol govern, però en tot cas vaig pensar que aquest home proclamava en públic allò que molts altres governs ja apliquen sense gosar dir-ho. El govern espanyol, ergo el Govern balear que segueix fil per randa allò que Madrid ordena, està més decidit que el rei holandès a deixar l'estat del benestar com a cosa del segle XX, i institucionalitzar això de "poble paga", millor dit, "poble paga doble" per als propers cent anys. Ens hi duen a marxes forçades, i una tem que siguem ànimes tan beneïdes com per caure-hi de quatre potes.
ALGUNS EXEMPLES. No voldria se'm malentengués, cosa ben probable si dic que trob tan encertades, lloables i solidàries com perilloses iniciatives molt properes com les de la caixa de resistència, Cultura a Casa, Cine Ciutat o, per posar un altre exemple, la recollida de doblers per defensar Alpha Pam d'una mort que té culpables amb nom i llinatges. La caixa de resistència, que cada dia augmenta la seva capacitat, ha estat i és necessària per donar suport a uns mestres que s'han deixat el sou per defensar l'educació dels més joves, això és, per defensar-nos a tots. Cultura a Casa és un projecte fantàstic que es va posar en marxa a Palma per fer cultura a les cases i espais alternatius perquè -no oblidem quan neix- no es pot esperar que el Govern balear o l'Ajuntament apostin per la cultura des de criteris de qualitat, amplitud de mires i imparcialitat. Cine Ciutat, un espai i una programació feta pels socis de l'entitat participada, potser sigui un altre cas, el d'un col·lectiu (que ha superat els mil socis) que s'uneix perquè els Renoir tancaven a Mallorca. Ara bé, Cine Ciutat no hagués estat necessari si les administracions públiques tenguessin present que s'ha de promoure un cinema com a mitjà d'educació, al marge del comercial que ja ho fa la iniciativa privada. Igualment, fa mig any, més o manco, s'hauria pogut denunciar el cas d'Alpha Pam als jutjats com a acció popular sense haver de pagar per allò que es creu de justícia.
D'ACORD QUE ÉS DE BON COR contribuir amb el que cadascú pugui per fer possible allò que creu just, necessari o és del seu interès. És tan de bon cor com contraproduent pot arribar a ser, m'atreviria a dir. Amb aquesta actitud, sens dubte solidària i conscienciada, però que no reivindica que ja pagam prou imposts per això, estam donant un mal vici als qui ens volen dur pel camí que els interessa: No haver d'atendre econòmicament les necessitats d'una bon sistema educatiu, d'una sanitat pública de qualitat i per a tothom, d'una justícia igualitària i sense discriminacions o d'una cultura que ens faci créixer personalment i com a país, per poder fer carreteres a les totes, injectar doblers als bancs, pagar favors i no sé quantes aberracions més. La saviesa popular s'ha d'escoltar i, en aquest cas, al meu poble aprofiten una coneguda dita i acaben per afirmar que val més matar un ase que donar-li un mal costum.
