Cristina Ros 22/07/2017

Venedors de patrimoni amb “temperament dubitatiu”

El 1915, el palau Maricel de Sitges rebé significatius béns comprats a Mallorca. De les negociacions, se’n troba testimoni al llibre ‘Charles Deering y Ramon Casas’, d’Isabel Coll Mirabent

Cristina Ros
4 min
Venedors de patrimoni amb “temperament  dubitatiu”

Palma“A l’Illa es porta tot de fora / i tot el que és de fora és car / perquè es paga a preu de tempesta. / La mar implacable és la taxa / de sang que grava les herències; / a posta a l’illa no hi ha res que tengui un preu definit”. Així comença el poema de Josep Lluís Aguiló titulat ‘De les relacions comercials entre els illencs’, inclòs en el seu llibre Banderes dins la mar, recentment publicat per Visor de Poesía. Aguiló defineix en vers la manera peculiar que tenen els mallorquins, i els illencs en general, de vendre. Amics de la indefinició, proclius a allargar les negociacions fins a l’extenuació de qui vol comprar, o de la discreció més absoluta a l’hora de vendre. Aquests són trets que s’han destacat al llarg de la història. “L’illenc sap del valor infinit / d’allò que mai està a la venda”, són els dos darrers versos del poema de Josep Lluís Aguiló esmentat.

A partir de Ramon Casas

La recerca de la vinculació de Ramon Casas amb Mallorca, a propòsit de l’exposició del pintor català que aquest estiu s’exhibeix al CaixaForum Palma, ens porta a un viatge que, precisament, deixa testimoni de la singular manera de vendre i no vendre dels mallorquins, en aquest cas, de mallorquins il·lustres de la segona dècada del segle XX. El viatge és el que van fer a Mallorca, el mes de juliol de 1915, el magnat de la maquinària agrícola estatunidenca Charles Deering i els pintors Miquel Utrillo, Olaguer Junyent i Ramon Casas, en un vaixell propietat de Casas. Dels objectius del viatge, en dona compte de manera detallada el llibre Charles Deering y Ramon Casas. Una amistad en el arte, d’Isabel Coll Mirabent i publicat per Northwestern University Press.

Des del 1910, Deering construïa el palau de Maricel de Sitges per allotjar-hi les seves col·leccions d’art i mobiliari, una col·lecció que creixia a cop de talonari de fons ingents. Tenia Utrillo com a principal assessor artístic i, en diverses ocasions, segons relata Isabel Coll, l’industrial nord-americà es dirigeix a ell perquè no perdi de vista “els tapissos i la plata de Mallorca”, segons es llegeix en una de les cartes transcrites al llibre. La correspondència mostra les negociacions prèvies i posteriors al viatge a Mallorca que farien els quatre amics amb l’objectiu d’adquirir-hi “objectes i obres d’art amb destinació al Maricel”.

Amb la figura mediadora de l’antiquària mallorquina Apolònia Burguera, Deering va adquirir a la família Villalonga -marquesos de Casa Desbrull-, sembla que per 350.000 pessetes, una extraordinària col·lecció de catorze tapissos del segle XVIII, teixits a Brussel·les, que, segons una notícia publicada al Vell i Nou, “feia temps que estaven en venda [a Mallorca] i corrien perill de caure en mans estranyes i fugir cap a terres llunyanes”. Segons l’article, “en certa ocasió es van negociar per a la decoració de la Sala del Consell de Cent”. Amb Villalonga, els mediadors de Deering també negociaren la compra d’un quadre de Murillo i d’un llit. A diverses cartes Junyent parla de les gestions amb una intermediària del marquès de Casa Sureda per a l’adquisició d’un braser de plata i d’un “llit blau”. Diu que la intermediària està “entestada que nosaltres diguem el preu. Finalment l’he convençuda que el diguin ells i demà em donaran la resposta”. Sembla que aquestes negociacions no arribaren a port.

March, un tarannà “calmós”

Més curiosa encara és la qualificació que fa Junyent de Joan March a una carta dirigida a Miquel Utrillo que reprodueix Isabel Coll al seu llibre: “Després he visitat el Sr. March, que, separat de la dona [per un “tema de faldilles”, segons una carta anterior], té tots els trastos a Palma. Entre les moltes coses una gran arquilla de conxa d’aquelles tan sumptuoses per la qual demana 5.000 pessetes. Per un rellotge de chinoiserie com el teu, però més fi, em demana 1.000 pts. T’escric això per si alguna d’aquestes peces et pot ser útil, tot i que no les trobo de vertader interès. En canvi, té una tauleta italiana d’aquest estil, que té la taula de colors i amb incrustracions d’estuc, que és de molta utilitat i gens cara i en perfecte estat, per la qual demana 600 pessetes (...). Aquí tenen un temperament tan calmós i tan dubitatiu que la mateixa arquilla que ahir vam comprar al Sr. March... avui se’n penedien”.

Igualment, les cartes recullen que Villalonga i la seva mare senten un gran dol per haver de vendre els tapissos. Segons conta Junyent a Utrillo, Villalonga “diu que la seva mare té una gran devoció pel quadre [de Murillo] i que li costarà un poc conquistar-la, però creu que al final ho aconseguirà. Diu que els tapissos li fan mal a l’ànima i que si no fos per assumptes molt importants de cap manera els hauria cedit a un preu tan baix”. Segons escriu Isabel Coll, “a través de Junyent, a Mallorca també es van adquirir peces arquitectòniques”, finestres i portals, un amb un gran frontó amb decoracions vegetals.

En tot cas, si l’objectiu d’aquell viatge de Charles Deering, Miquel Utrillo, Olaguer Junyent i Ramon Casas a Mallorca era vestir el palau de Maricel de Sitges, a l’illa s’aconseguiren nombrosos béns. No quedarien gaire temps a Sitges, perquè, el 1921, per fortes desavinences amb Miquel Utrillo, Charles Deering abandonà el palau i la ciutat i se’n va endur amb ell totes les peces de la seva col·lecció als Estats Units.

stats