PalmaFa un parell de setmanes, la periodista Laura Jurado informava des d’aquest setmanari que el Consell de Mallorca gastarà 236.000 euros en el que serà ja el tercer estudi per a la reforma de Can Weyler. El casal gòtic del carrer de la Pau de Palma és un dels pocs exemples de l’arquitectura domèstica medieval que conserva la seva estructura –això és un dir–; és un Bé d’Interès Cultural (la màxima figura de protecció patrimonial) des del 1993, és patrimoni públic des del 2010 i és, ara i sobretot, una casa plena de forats, amb una façana que s’obre, amb greus patologies, un edifici apuntalat que espera de fa anys i anys una reforma integral que, almenys, la consolidi perquè no es perdi irremeiablement. Però després de dos estudis previs, al Consell no se li ha passat pel cap res més que licitar-ne un altre que analitzi els valors patrimonials, començant pel subsol per si a sota s’hi troba algun tresor i algú es guanya un titular a tota plana.
Resulta que un dels informes previs deia que, davall Can Weyler, hi podria haver restes dels antics banys àrabs de Renovard de Malbosc. Hi podrien ser com podrien no ser-hi, perquè no són pocs els experts que diuen que les restes dels banys podrien ser, per dir alguna cosa, davall el bar Martí o de l’antic forn del Racó o del restaurant Gaudeix, o a part o banda d’aquells carrers.
El subsol de la ciutat vella és ple de restes d’èpoques antigues. Es va suposar que a l’illa on hi ha el McDonalds de l’anomenada plaça de les tortugues –oficialment, encara del fugat Joan Carles I– hi podria haver un teatre romà. Davall la Seu se sap que hi ha les restes de l’antiga mesquita, se n’han fet cates, però ningú no posarà en perill la catedral per treure el que pugui quedar del temple que la va precedir.
No voldria que això s’entengués com un rebuig a la recerca arqueològica en el subsol de Ciutat. Ara bé, primer són les certeses i, en el cas de Can Weyler, la certesa més certa és que un BIC està en un estat de greu degradació i la prioritat ha de ser salvar-lo. Allò que és Bé d’Interès Cultural és l’edifici. Allò que és segur que té valor com a tipologia gòtica és la casa. Tot el que hi pugui haver sota terra, davall Can Weyler, com pot haver-hi a sota de la majoria de cases de la ciutat vella, té un valor, de moment, desconegut. Amb aquests criteris, es pot aixecar tot el barri vell de Palma.
El mal aquí és que aquesta intervenció, com moltes altres, no respon a un pla coherent d’actuació.
Es fan les excavacions, però serveix de molt poc. A diferència del que passa a la ciutat vella de Barcelona, on a qualsevol racó es troben restes explicades, visibles o visitables, aquí les pedreres romanes de la Calatrava, trobades a l’edifici on José Ramón Bauzá tenia un pis, ara estan tancades dins un aparcament privat. O les restes romanes de Son Espases, campament d’arribada de Cecili Metel, després de ser traslladades als afores de l’hospital, el recinte no s’ha musealitzat i avui serveix per tirar-hi les llosques dels que hi van a fumar. I així, quasi tot.
