IAQUÍ
Portada 25/02/2014

Quan algú té la capacitat d’indignar

i
Cristina Ros
2 min

POSAT ALS MICRÒFONS de la SER, José Ramón Bauzá va demostrar ahir, una vegada més, que entre les seves capacitats està la d’indignar qui l’escolta. No és una habilitat que tingui tothom, ni estigui a disposició de qui la vulgui. Fins i tot, diria que és una aptitud que no s’aprèn, sinó que s’ha de tenir de natural. Qualsevol que ho desitgi es pot preparar una sortida per sublevar el personal o la part del personal que vulgui sublevar. Qualsevol pot planificar com atiar el foc (com tantes vegades se li ha retret al president i al mateix Govern al llarg del conflicte educatiu). Però, fins i tot preparant-s’ho, no indigna qui vol, sinó qui pot. Sense anar més enfora, Mariano Rajoy mai no tindrà aquesta capacitat de provocar una exasperació immediata, cosa que sí que tenia el seu predecessor popular, José María Aznar (sobretot des que es va fer la foto de les Açores), o l’expresidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Tampoc no la va tenir Zapatero, encara que a la llarga la seva actitud pogués treure de polleguera el més pacient. En canvi, dins el govern socialista, n’eren especialistes José Blanco o Leire Pajín. Aquí i ara, la capacitat d’indignar quan es pronuncia públicament diria que no la té ni la consellera Joana Maria Camps, que sabem bé com ho fa per tenir tothom indignat sense comptar amb l’aptitud de fer-ho. En sabia, i molt, Carlos Delgado, però ara que ja no hi és, sens dubte que el president s’ha quedat amb el lideratge. És clar que per a un polític amb comandament de bon de veres, aquesta reacció pot ser tan útil si la sap fer servir quan li interessa com perillosa si la provoca encara que no hi estigui interessat, sinó com a fruit d’una autocomplaença superior a la que és de rigor.

stats