A TOTS ens agrada trobar articles, iniciatives o fets que ens reconforten amb el que pensam i defensam. Tot i que la discrepància també és estimulant, la coincidència ho és igualment i segur que és més feliç. Ho és perquè ens resta un poc d’inseguretat i ens dóna una certa autoestima. Divendres vaig tenir un d’aquests moments feliços en conèixer els guardonats en les diverses categories dels Premis d’Arquitectura de Mallorca que atorga el nostre Col·legi d’Arquitectes. El mateix fet que les obres que s’hi reconeixen són projectes que ja han estat realitzats facilita les coses en aquest sentit. Tot desconeixent les obres que no es varen premiar, entre les que es guardonaren vaig retrobar algunes de les arquitectures de Mallorca que més he admirat en els darrers temps. I vaig passar gust de comprovar que els experts, els mateixos arquitectes, també les creuen mereixedores de premi. A l’illa hi ha, com per tot, molta construcció que no mereix ser considerada arquitectura, però els qui ho estan fent bé, ho fan molt bé, cosa que és excel·lent que posin en valor aquests premis. És el nivell que volem i és el nivell al qual hem d’aspirar. No és la primera vegada que confés l’interès que em desperta l’arquitectura i la transcendència que té en les nostres vides, les particulars i també i sobretot en l’existència en col·lectivitat. Ca nostra no comença darrere la porta, ca nostra és el nostre hàbitat quotidià. I viure en un hàbitat ben pensat o mal entès ens dóna o ens resta vida.
