“Pensar. Aturar-se. Planificar. Pactar. Dialogar. Divulgar. Reflexionar. Tot plegat són verbs que es conjuguen perfectament amb el que ha de ser el disseny d’una estratègia de mobilitat en una ciutat i que sovint s’han deixat de banda o sols s’han conjugat en part”, són les paraules amb les quals Joan Ferrer, regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Palma, obria les jornades de mobilitat sostenible de final de 2016. Li hem de donar la raó, de principi a fi del missatge, i ara especialment en la darrera part, que haurem de conjugar en present, si el govern de Ciutat i l'Autoritat Portuària no es repensen i tornen enrere el projecte de fer un macroaparcament soterrani al costat de la Llotja. “Pensar. Aturar-se. Planificar. Pactar. Dialogar. Divulgar. Reflexionar” sovint es deixen de banda o només es conjuguen en part.
La construcció de l’aparcament, segons varen denunciar fa uns dies ARCA, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears, el Grup d'Opinió d’Arquitectes, els Joves Arquitectes de Mallorca i l’associació Palma XXI, s’ha tret ja a licitació, i s’ha fet precisament deixant de banda qualsevol procés de debat públic, sense consens, amb nocturnitat i traïdoria. Totes aquestes entitats, i més que se n’hi poden afegir, s’hi oposen taxativament. Què en diu Mobilitat de Cort? Què en diu Patrimoni? Hi ha sobrades raons per considerar que excavar un aparcament de dues plantes entre el bar Pesquero, la seu de l’Autoritat Portuària, l’edifici gòtic de la Llotja i la mar és un gran despropòsit. Motius, els que apunten aquestes entitats al manifest en contra del projecte, de mobilitat, de sostenibilitat, d’impacte paisatgístic i de patrimoni.
Problema de Patrimoni, perquè no fa cap favor l’agressivitat d’unes obres de tal magnitud al peu de la Llotja. Una es demana si, abans de treure a licitació la construcció d’aquest aparcament, la comissió tècnica de Patrimoni n’ha donat el vistiplau, una pregunta que és retòrica perquè les entitats que s’hi han pronunciat en contra han denunciat que s’ha fet sense consulta. Desconec si el tràmit és preceptiu, però és evident que, al costat d’un BIC com la Llonja, ho hauria de ser.
Al marge de la qüestió patrimonial, són especialment greus els problemes de mobilitat. En aquests dies, setmanes i mesos, els principals accessos a Palma es converteixen en la imatge viva -i desesperant- del problema de saturació i de manca d’una planificació del transport públic que tenim a Mallorca. En concret, l’accés a Ciutat per davant el Parc de la Mar es converteix en un tap sense treva. Es necessiten urgentment mesures i projectes dissuasius però no, en cap cas, més crides per a l’accés de cotxes. La realitat actual ja és prou insostenible com per afegir-hi més brou. Ho aturin, ara que encara hi són a temps.
