PER QUALSEVOL que conegui el funcionament d'un museu i com s'organitzen les exposicions, resulta del tot incomprensible el que ha passat aquest dimecres al Macba amb la cancel·lació de l'exposició 'La bèstia i el sobirà' per una obra que la direcció del centre artístic de Barcelona ha considerat "inapropiada" i contra "la línia editorial del museu", fent un símil periodístic. S'ha parlat molt durant tot el dia de censura, però crec que s'ha d'entendre la dinàmica expositiva per poder pronunciar aquest terme amb totes les lletres. Estic d'acord que un museu ha de tenir una línia d'actuació, per marcar el discurs, els criteris i també el nivell d'exigència i qualitat. Però aquesta línia es fixa abans.
Un museu no improvisa. És més, un museu com el Macba comença a preparar les exposicions amb un mínim de dos anys de temps, i més en el cas que es tracti d'una coproducció amb un altre museu. Amb tanta antelació com sigui possible es defineix el projecte, se sap qui són els comissaris que el desenvoluparan, se'n concreta la temàtica, se sol tenir el titular de l'exposició i també amb un any o més d'avançament se sap quins artistes i quines obres inclourà la mostra, entre moltes altres qüestions de catalogació, assegurances, etc. I tota aquesta preparació sobretot es fa amb tanta antelació per tancar dates en la programació i especialment perquè se sap que si es pretén rendibilitzar o, si més no, alleugerir els costos de la mostra, aquesta s'ofereix a altres museus perquè també puguin exhibir-la, programar-la i dividir la producció entre el màxim d'institucions.
Amb això vull dir que no hi ha cap obra en un museu que hi arribi la vigília de la inauguració dins una caixa sense saber fil per randa què conté, mides, materials, estat de conservació, valoració i assegurança, entre d'altres.
L'obra aquesta que diuen que un dels personatges s'assembla al rei Joan Carles de Borbó, i no entenc per què el Macba ha dit que ho és ja que fins i tot al Twitter n'hi havia un que afirmava veure-hi Duran i Lleida, la imatge d'aquesta obra titulada 'Haute Couture 04 Transport' de l'artista Ines Doujak, degué estar més d'un any al Macba en el dossier de l'exposició i aprovada per la direcció i el patronat.
Si el darrer dia abans de la inauguració de l'exposició s'ha decidit donar a conèixer a tot el món aquesta escultura quan només l'haguessin vista uns milers de persones, i també fer rodar aquesta punxada de pneumàtics del Macba, ha de ser perquè qualcú hi ha posat el vet, i no és ningú dels que l'organitzaren al Macba. Però per no haver dimitit abans d'haver de protagonitzar aquest despropòsit monumental, segur que ho acabarà pagant qui s'ha vist obligat a donar la cara.
