HISTÒRIA

El bisbe Sever i els jueus, fa 1.600 anys

Josep Amengual i Batle aprofundeix en la història de la conversió a Menorca en un llibre editat per l’IME

Menorca s’ha entregat enguany a la commemoració dels 1.600 anys de la carta circular que, el 418, va escriure el bisbe Sever de Iamona (Ciutadella) per narrar l’enfrontament que es va donar a l’època entre els cristians i la important comunitat jueva que habitava i governava a Magona (Maó), i que va acabar amb la conversió dels jueus menorquins. Amb aquest motiu, les principals institucions culturals de Menorca, públiques i privades, han elaborat un exhaustiu programa d’activitats que començà el mes de febrer i que s’allargarà fins a finals d’any, amb la realització de conferències, seminaris, jornades, exposicions i d’altres activitats (en trobareu el programa complet a la web de l’Institut Menorquí d’Estudis), amb l’objectiu de donar a conèixer com era el context cultural, social i religiós del segle V a l’illa.

La circular, ahir i avui

L’època queda força ben reflectida al text del bisbe menorquí, igual que als cinc capítols introductoris de La Circular del bisbe Sever de Menorca sobre la conversió dels jueus (418-2018). Una crònica mediterrània abans de l’ocupació dels vàndals, un llibre del gran estudiós dels orígens del cristianisme a les Illes Josep Amengual i Batle, editat per l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Baleàrics, i que aquesta setmana s’ha presentat a Palma. A més de l’edició en paper, la institució menorquina ha volgut que el llibre sigui accessible a tothom i se’n pot descarregar la versió en pdf a la web de l’IME. La circular del bisbe Sever està en versió trilingüe: llatí (llengua en què fou escrita), català i castellà.

L’encíclica bisbal té una importància extraordinària com a document històric perquè, a més de descriure la societat menorquina de començaments del segle V i detallar els fets que portaren a la conversió de la comunitat jueva, es tracta del segon text escrit a les Illes que es conserva. El primer és només de quatre anys abans, quan el teòleg tarraconense resident a Menorca Consenci, l’any 414, escriu una carta al bisbe d’Hipona, Sant Agustí, des d’unes illes que, posteriorment s’ha sabut que són les Balears.

El pare Amengual adverteix que “ens hem de situar en aquella societat del segle V per llegir i entendre la circular del bisbe Sever”. Som a les acaballes del món romà, quan la religió catòlica des de l’any 380 estava unida oficialment a l’imperi. Igualment, des de les primeres línies del llibre ara editat, l’autor es refereix als esdeveniments que narra el bisbe Sever per afirmar que “vists des d’avui, ens semblen deplorables, perquè, qualsevol fos la seva forma, implicaren una violència psicològica, però mai física, del bisbe i els cristians sobre l’aljama de Magona. Aquesta conducta era fruita del temps, puix que era inconcebible que entre la religió de l’emperador i la dels súbdits no hi hagués una plena coincidència”.

Els fets

Entre els fets que narra el bisbe Sever i la contextualització històrica que en fa Josep Amengual i Batle als successius capítols introductoris a la circular, es destaca que, als inicis del segle V, els jueus ocupaven la pràctica totalitat dels càrrecs municipals a Magona i ho feien amb el vot dels cristians. “L’imperi considerava els jueus com a ciutadans romans -així com no eren acceptades les heretgies ni el paganisme, el judaisme ho era perquè no amenaçava la integritat de l’imperi-, però a poc a poc els havia llevat drets, com poder ser militar i funcionari. Aquesta prohibició no es complia a Menorca. Això és una cosa que ha passat sempre als països llatins, on les lleis no es compleixen, de vegades afortunadament”, diu el pare Amengual.

Per aquell temps, concretament l’any 415, a prop de Jerusalem s’havien descobert les relíquies de sant Esteve, primer màrtir cristià, que varen ser considerades de tot d’una com a expressió de la violència dels jueus contra els cristians. Per una sèrie de vicissituds, aquestes relíquies arribaren a Maó i es dipositaren a una església prop de la ciutat de la qual no se sap la ubicació exacta. “S’ha de tenir en compte que, en aquell temps, sent l’autoritat de l’imperi romà molt llunyana, Crist també era considerat una divinitat, llunyà. El poble se sentia sol i és en aquest context que sorgeixen els bisbes, figures properes que, per fer efectiu un acostament, fan créixer el culte dels sants. És el moment de l’arribada de les relíquies de sant Esteve a l’illa, que aixequen entusiasme alhora que entre la població cristiana creix la voluntat d’eliminar els jueus que governen la ciutat i, a més, són il·legals”, explica Josep Amengual. A Magona s’organitza una campanya perquè els jueus es converteixin. “Es conten miracles, però cap dels de la carta de Sever és contrastable. Fruit d’aquests miracles és la conversió gradual dels jueus. El primer a fer-ho nom Ruben, qui pressiona el principal dels jueus, Teodor, perquè es faci cristià, ‘si vols conservar poder i riqueses’, li diu. Teodor diu que ha de demanar permís a la seva dona (un fet remarcable), que era a Mallorca. Viatja a l’illa veïna, cosa que feien sovint, i torna a Menorca i es converteix. Convertit el cap, convertit tot el judaisme”, resumeix el pare Amengual.

Etiquetes