OBSERVATORI
Opinió 10/06/2017

En bona hora

i
Cristina Ros
3 min
El monòlit de la Feixina és avui molt més a prop de ser un bé catalogat.

Si no vols arribar a un port, el pitjor que pots fer és donar el timó del vaixell a qui té com a únic objectiu arribar a aquell port. Si a més li dones tot el temps i les eines que necessita, i tu durant el trajecte t’has adormit, pots estar segur que et conduirà al port que no volies. Et despertaràs i ja hi seràs. Podràs plorar, lamentar-ho, fer potadetes, però tota vegada al port no desitjat, et serà molt difícil sortir-te’n. Això és, més o manco, el que ha passat amb la protecció/esbucament del monòlit feixista de la Feixina.

Els partits d’esquerres que s’havien compromès amb els seus votants a esbucar aquesta resta de monument del franquisme mai no haurien d’haver permès que aquest expedient arribàs al punt en què és ara, perquè la sortida és tremendament complexa. Així ho varen demostrar aquesta setmana a la ponència tècnica de Patrimoni les nombroses abstencions que hi va haver. Especialment significatives són les dels tècnics del departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, un departament que, recordem-ho, s’havia pronunciat per activa i per passiva, i en reiterades ocasions, determinant que el monòlit no té cap valor patrimonial històric ni artístic que el faci digne de ser protegit.

Encara que pugui semblar estrany, una no creu que aquesta abstenció per part dels tècnics de Patrimoni sigui un canvi de parer. Ho veig com una conseqüència, després que ho hagin dit no una sinó diverses vegades, que no mereix protecció, i veient que no s’han pres les mesures polítiques per a l’esbucament compromès i, sobretot, que s’hagi permès que les coaccions cap al departament cada dia siguin majors. Per mi que l’abstenció ve a dir a la cara dels polítics responsables: “així les coses, si no us heu volgut banyar vosaltres, per què m’he d’arriscar jo?”.

M’explicaré: si els responsables polítics del Consell de Mallorca estaven d’acord amb la decisió de l’equip de govern de Cort d’esbucar el monòlit de la Feixina, o fins i tot si el que pretenien era construir un expedient imparcial que determinàs la protecció o la no protecció, haurien d’haver començat per apartar d’aquest cas el cap de serveis jurídics del departament de Patrimoni, Miquel Barceló, de la mateixa manera que s’invalida un jutge si té interessos manifests i personals que posen en dubte -per dir-ho suaument- la seva imprescindible imparcialitat.

M’explicaré més encara: els responsables polítics del Consell de Mallorca, en comptes de seguir el camí de la imparcialitat, el que han fet ha estat donar a Miquel Barceló i a tots els que lluiten per la protecció gairebé un any des de la darrera decisió de les ponències tècniques i polítiques que convingueren no protegir-la perquè puguin construir els arguments proteccionistes. Tothom sap que, si tens els contactes i saps quines portes tocar, pots aconseguir informes a favor i en contra de qualsevol causa. Si, a més, tens el temps, ets faner i estàs decidit en un sentit, també aconseguiràs moure Deu i ajuda, i crear plataformes ciutadanes de suport en favor de la teva causa. I això a una ciutat on, d’una banda, encara n’hi ha que davant el monòlit fan anualment les seves proclames feixistes i moltes altres persones que creuran l’argument que aquesta columna ja no fereix la memòria de cap víctima, que sempre ha estat aquí, que s’han de recordar les víctimes de tots els costats, etcètera. Llavors, entre els arguments esgrimits pel gran defensor de la protecció, hi ha pogut posar que una majoria de la societat de Palma està en contra de l’esbucament.

La no inhabilitació de Miquel Barceló per dur aquest cas, donar-li el temps per construir un informe a mida només dels interessos d’una part i no prendre decisions quan les ponències deien que la protecció no tenia lloc ens ha duit al punt actual: la ponència tècnica eleva a la política la conveniència de declarar bé catalogat el monòlit. Ho fa amb el vot contrari de la directora general de Patrimoni. “En bona hora”, li hauríem de dir.

Així les coses, ara la decisió política és molt més compromesa, extraordinàriament més difícil. Si no varen mostrar determinació quan la ponència tècnica avalava la no protecció, ara que demana la catalogació definitiva del monument feixista, qui s’atrevirà a oposar-se als tècnics?

stats