UNA PART IMPORTANT de la planta hotelera de Balears és antiga. Les Illes varen arribar prest al turisme i la construcció de nombrosos hotels va posar aquesta comunitat a l’avantguarda del sector. Si bé alguns establiments foren dissenyats amb la intenció de perdurar, el cert és que la majoria patiren i han continuat patint els mals de la construcció dels anys 50 i 60, quan la qualitat no es considerava com a requisit per atreure el turisme. Tampoc va predominar el bon gust, per què negar-ho. Ara és diferent. És evident que hi ha una preocupació major per la qualitat dels edificis turístics i també per la millora de l’estètica. Tot i que encara veim com s’aixeca algun exemplar esperpèntic, a la vegada són molts els establiments que conserven i potencien les tipologies de la zona, com a valor afegit i d’èxit per a la seva oferta. A més, a la Llei general turística que va deixar Delgado abans d’abandonar la política, li haurem d’agrair haver potenciat la reforma i la modernització de la planta hotelera, que bona falta li feien. Hi podrà haver altres crítiques a la llei, però els resultats en la millora dels hotels han estat immediats, cosa que no es pot dir d’altres lleis. El conseller de Turisme, Jaime Martínez, presentà ahir les dades. La nova reglamentació ha fet que els hotelers es posassin ben aviat les piles i aprofitin per modernitzar els establiments i pujar-los de categoria. Ara, tota vegada que s’hagin conclòs les millores, caldrà també invertir en l’augment de categoria dels treballadors (en tots els sentits, també en les seves condicions laborals). I és que una cosa ha d’acompanyar l’altra, perquè si no és així, el teixit turístic no podrà tenir els resultats que s’esperen després de tanta reforma.
