FORABROMES

El castellà a la Universitat de les Illes Balears

ELS COMUNICATS no solen ser com els rostres, als quals se’ls veuen els colors quan les persones estan empegueïdes. Amb vergonya o sense, va ser la mateixa Universitat de les Illes Balears (UIB) la que va comunicar aquesta setmana que, després d’una enquesta sobre els usos lingüístics de la comunitat universitària, feta l’any passat, s’ha trobat que el castellà n’és la llengua predominant. En castellà s’imparteixen la majoria d’assignatures, en castellà es dirigeixen als alumnes més professors dels que ho fan en català, els alumnes que parlen als professors en castellà també són majoria, com hi ha més castellà que català als treballs de recerca i també als exàmens, a les preguntes i a les respostes. I això passa a l’única universitat pública de les Balears, que hauria de ser la màxima autoritat lingüística de les Illes i el principal bastió de la normalització lingüística en el nostre sistema educatiu. Vergonya és poc.

La castellanització de la UIB no és més que el reflex de la castellanització de la societat d’aquestes illes, però això no és excusa i, sobretot, no consola. Més que no cap altre col·lectiu, la universitat ha de saber que la llengua pròpia de les Balears és el català, i que aquesta està minoritzada per una altra llengua, el castellà, que és tan oficial com sobrevinguda. No posaré l’èmfasi en el fet que el castellà és una llengua imposada perquè, tot i que acumulam una sèrie històrica d’imposicions, també és cert, com bé apunta Pere Salas a L’espanyolització de Mallorca, quenomés ho és en part, una imposició; l’altra part, que no és per menystenir, ve de la voluntat d’una societat que veia en el castellà la llengua de prestigi, l’instrument per a l’ascens social. I aquesta idea, que encara perviu de manera més que notable, és la que en cap cas es pot fomentar des de la UIB. Mentre en altres estadis anteriors del sistema educatiu l’escola treballa perquè els catalanoparlants no siguem minoria dins ca nostra, sembla que la universitat es posa de part del carrer i de les barres dels bars, donant la formació superior a generacions de ciutadans que ni s’ho plantejaran, si són minoria lingüística a ca seva, perquè la universitat haurà contribuït a la normalitat de la vida en castellà a les Balears i l’haurà avalada.

S’ha d’esperar que el mateix rector i l’equip de govern de la UIB adoptin una actitud proactiva per estimular l’ús del català entre la comunitat universitària. S’ha d’esperar que engeguin les mesures necessàries per revertir la realitat que mostra aquesta enquesta. I s’ha d’esperar, com a mínim, que introdueixin la normalització lingüística com a principi rector i compromís de la universitat. I no parlam dels comunicats o de les gestions administratives, que ja sabem que es fan en català. Parlam del dia a dia, de la normalitat.

Mentre escric aquestes línies [divendres 23, horabaixa], la UIB imparteix una jornada de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació, una iniciativa necessària i ben lloable. Ara, però, també tenen feina a ca seva.