OBSERVATORI

El celebram?

La celebració dels museus no hauria de ser, a les Illes ni enlloc, una visita perquè aquest dia toca, ni tampoc unes activitats preparades amb ocasió d’una jornada internacional que es programa com la de la mare o la del pare, amb clars tints comercials. El Dia internacional dels museus, aquí, per no anar més enfora, hauria de ser una ocasió per a la reivindicació dels equipaments museístics i altres centres artístics. I hauria de ser reivindicativa perquè la realitat dels museus del país, més que no per celebracions, ara per ara està per aixecar preocupacions o, millor dit, per exigir compromís polític i ocupació. Avui és el dia de recordar-ho.

Preguntes amb resposta

La immensa majoria dels museus de les Illes no poden complir les funcions que justifiquen la seva existència i la inversió pública que s’hi fa. La insuficiència dels pressupostos de què disposen provoca que, en lloc de ser una inversió el que hi estam fent, sigui una despesa, perquè no deixa possibilitats per a la dignitat ni la utilitat dels seus serveis. Es cobreixen les despeses per mantenir-los oberts, en la majoria dels casos ni tan sols actius.

Quants de museus i centres artístics de les Illes poden preparar una programació que desperti interès? Ho plantejaré d’una altra manera: Quants n’hi ha que puguin fer les exposicions i les activitats que creuen que han de fer per donar el servei que els correspon, en comptes de fer només les que els permeten les seves múltiples limitacions? Més preguntes: Quants de museus hi ha, entre els existents, que puguin desenvolupar la tasca educativa i d’estímul cultural que els dona raó de ser? Quantes, de les nostres institucions museístiques, estan preparades per acollir o per organitzar uns projectes que exigeixen unes condicions mínimes de seguretat, climatització, transport, assegurances, il·luminació, etcètera, etcètera? Quants d’aquests equipaments tenen les condicions necessàries per a la conservació dels fons patrimonials que custodien? N’hi ha qualcun que, avui dia, tingui un pressupost per a l’adquisició d’unes obres que ara o en el futur serveixin per explicar i comprendre la realitat cultural, o els estam abocant, inevitablement, a fer una cultura del dia, d’usar i tirar? Quants, dels museus de les Illes, poden albirar la possibilitat de fer investigació o de donar suport a la investigació en els àmbits que els competeixen? Quants podrien, encara que volguessin, respondre a les exigències de les bones pràctiques respecte dels creadors i de les obres? N’hi ha qualcun que tingui un pressupost que no sigui clarament insuficient? I, un altre punt, essencial: Quants n’hi ha que pateixen una clara mancança de tècnics, cervells preparats per fer, i fer bé, la feina que s’hauria de fer?

Totes aquestes preguntes, i moltes més que podríem plantejar, són pura retòrica. La resposta la sabem i no és per anar de celebracions, sinó per feina. Anam tard i una té la sensació, o la seguretat, que anam a pitjor. De deu anys ençà, l’aposta pública pels equipaments culturals ha caigut en picat. I les apostes són una qüestió de voluntat més que no de possibilitats.

Per celebrar el Dia dels museus, i voldríem poder fer-ho, hi ha tres qüestions essencials a atendre: d’una banda, i com a prioritari, una dotació pressupostària suficient. Sense aquest mínim, no hi ha idees ni voluntats que puguin desenvolupar-se. De l’altra, i això passa en bona part pels pressupostos, la dotació de tècnics amb coneixements i experiència per planificar i executar, que ocupin llocs tant als equipaments com a les administracions públiques. I en tercer lloc, la planificació, que és l’instrument que, després de pensar, sorgeix per poder executar sabent per què i com s’han de fer les coses per arribar on acordem que volem arribar. De moment, el Pla de museus és una entelèquia, potser ni això. Si volguéssim poder celebrar l’any que ve el Dia dels museus, és ben hora de posar-s’hi.

Etiquetes