Que a aquestes altures, quan només falten uns mesos perquè faci 30 anys que s'aprovà la Llei de normalització lingüística a Balears, encara haguem de patir per la situació de debilitat del català a les Illes deixa ben clar quins han estat els interessos dominants i quines qüestions han interessat poc o gens.
Que a aquestes altures encara no s'entengui que tenir una llengua pròpia és una riquesa, un element de diferenciació, un valor que suma atractiu es fa difícil d'entendre. Qualsevol persona amb un mínim interès per la cultura, llegeix i/o viatja per conèixer cultures singulars, com s'expressen, què els mou, quins referents tenen, quins són els seus signes identitaris.
Que a aquestes altures, 40 anys després de la fi de la dictadura franquista, encara sigui necessari el Consell Social de la Llengua Catalana i que ho sigui més que mai pel que ha patit la llengua catalana a les Illes en la darrera legislatura és una irregularitat. Un òrgan assessor com el que aquest divendres es convoca, en una situació de normalitat, tindria una funció, és clar que la tindria, la funció de pensar entre tots els sectors iniciatives per donar a la nostra llengua cada vegada més transcendència cap a fora i també entre els nouvinguts o entre els que ens visiten. Tindria la funció de millorar-la en el que té d'instrument de cultura, vull dir que hauríem d'estar pensant a fer cada any més interessant la cultura que es fa en català. Però no som en aquest punt, i el Consell Social de la Llengua Catalana es torna a reunir per intentar trobar el consens social necessari i començar a caminar en positiu i caminar tots junts.
L'endemà, dissabte, l'ARA Balears publicarà un dossier especial sobre l'estat de salut de la nostra llengua catalana, sobre les mancances i les fortaleses, sobre les accions que necessàriament s'han d'emprendre per posar-la en valor i donar-li més presència. Hi haurà anàlisi, una entrevista amb la directora general de Política Lingüística, la menorquina Marta Fluxà, i hi haurà també opinió d'experts. Al diari ens agrada fer-ho perquè creim que és una de les nostres principals funcions: amb informació i opinions fonamentades en el coneixement, intentar contribuir a la millora del nostre país en els seus aspectes fonamentals.
