NO PUC ENTENDRE les persones, ni els partits, ni els governants que s’oposen a un referèndum. Sigui pel procés sobiranista de Catalunya, sigui per decidir monarquia o república, o sigui pel que sigui, mentre no es vulgui decidir si s’han de menjar o no ciurons (amb tota la meva consideració per als ciurons), consultar què vol la ciutadania no només és democràtic, sinó que és el millor per a tothom. Després d’una consulta, tothom queda conformat, que no vol dir conforme. El pitjor de tot és rebujar la possibilitat de fer-la, perquè qui rebutja es demostra intolerant, fa servir el seu poder per imposar allò que vol, i la intolerància i les imposicions no fan, si no, sumar adhesions de l’altre costat. Tan raonable em sembla això que no entenc que els que ara han negat la possibilitat de consultar a la gent si vol continuïtat per al règim monàrquic (i avui votaran al Congrés que el príncep sigui Felip VI), però també els que en el seu moment podrien haver acceptat una consulta a Catalunya, no ho promoguessin ells mateixos de tot d’una. Perquè si bé hi ha molta gent que té els criteris clars sobre la independència o sobre la república, hi ha un gruix determinant de ciutadans que de principi haurien votat no a la independència i sí a la monarquia, i passat el temps i vista la conducta dels qui volen comandar i comanden, vistes les imposicions i vistes les ofenses que professa la claca, acaben aviat per posar-se al costat dels qui defensen poder decidir perquè tenen clar que el que hi ha no els satisfà.
