OPINIÓ

La cultura, el conflicte i una recomanació

Fa tot just una setmana, a aquest mateix espai, parlava de les relacions que, des del mercat, s'han obstinat en establir entre la cultura i la felicitat. Disculpau el meu excepticisme davant aquest binomi; em semblen més interessants les relacions entre la cultura i el conflicte, i per això avui voldria dedicar-los aquestes línies. Val a dir que un article no és conseqüència de l'altre. El d'avui ve donat per la confluència en els propers dies de dues iniciatives que, d'una manera o una altra, afronten el conflicte des de la cultura i també, i segurament sobretot, la cultura des del conflicte. Em referesc, d'una banda, a la conferència 'Cultura, política i canvi. Una defensa de les institucions excèntriques', que divendres que ve, dia 19 de gener, oferirà Jaron Rowan (autor entre d'altres de 'Cultura libre de Estado', que podeu trobar a l'editorial Traficantes de sueños) a la sala de cultura Sant Antoni de Maó, en una iniciativa de la sempre activa i revulsiva plataforma de reflexió i dinamització cultural Menorca per la democràcia. D'altra banda, la taula rodona que, amb el títol de 'Polititzacions del malestar. Converses sobre participació i política cultural', tindrà lloc el 26 de gener a la sala d'actes de la Misericòrdia de Palma, organitzada pel col·lectiu Afta perfecta, un any després del seu cicle Emergències.

Sí, seguint el fil de l'article dedicat a la cultura i la felicitat, volia dir que crec que la cultura es mou més pels camins del conflicte que no pels de la felicitat, i per això veig digne de celebrar que hi hagi iniciatives que vulguin afrontar aquest conflicte. És més, estic gairebé convençuda que el conflicte beneficia la cultura i totes les seves manifestacions, si entenem com a conflicte el sacseig de les consciències i la capacitat (i la necessitat) de qüestionament de la realitat, sigui quina sigui. La felicitat, sobretot si s'entén des de l'autocomplaença, culturalment és molt poc productiva. Hem viscut molts d'anys, i encara els vivim, que hem evitat el conflicte en la cultura, que gairebé només hem celebrat les manifestacions culturals (una exposició, la publicació d'un llibre, un concert, l'estrena d'una obra de teatre, etc.) o ens queixam quan hi ha mancança. Està bé, massa bé, són fites a celebrar sens dubte, i també a reclamar quan no les tenim, si això no ens fa perdre la consciència crítica i la voluntat de transformació de la societat que la cultura té el poder de fer si no s'adorm en aquesta complaença.

Mentre escric aquestes línies, potser massa breus per a un tema en el qual caldria aprofundir, rep un correu electrònic signat per l'amic Guillem Frontera que esper que disculparà que el faci públic sense demanar-li permís. És una recomanació que seguesc al temps que escric i que la faig extensiva a qui en vulgui tenir el gust. El correu diu així: "Escolta, has de trobar deu minuts –no hi arriba– per escoltar l''Incarnatus est' de la 'Missa 427' de Mozart, que constitueix un d'aquests episodis en què la música t'omple d'emocions a una pressió gairebé insuportable. L'assumpte de què tracta l''Incarnatus' és complex: la concepció de Maria, l'anunciació, per tant, de la vinguda del Senyor a la Terra, el misteri de l'Esperit Sant... Tant Mozart com altres (especialment Schubert) han trobat en aquesta seqüència una font d'inspiració, de la qual raja una tendresa infinita. Ara bé, en el cas de Mozart, i més o menys a partir de la meitat de l''Incarnatus', he cregut descobrir que el músic no renuncia a una part de l'herètica visió popular de tot plegat, i ens permet assistir a un acte carnal tan celestial com vulguem, finíssim però també contundent: és quan la soprano comença a sentir que en el seu cos hi ressonen els estremiments del de Maria que els textos sagrats ens han escatimat. D'alguna manera se'ns hi conta una llarga tarda/nit d'amor profà amb intencions divinals (versions aconsellades per un profà i amb una notable improvisació: Diana Damrau, per les seves expansions gairebé salvatges; o Arleen Auger, més continguda, però amb una major càrrega de profunditat). Gran Mozart! Bé, que el gaudeixis". Jo he passat un guster i volia compartir-ho.