EN LLEGIR L'INFORME de Càritas sobre l'exclusió i l'evolució social, per força ens vénen a la memòria totes i cadascuna de les vegades que, des d'instàncies oficials i mitjans conservadors, se'ns ha dit en els darrers mesos que els problemes econòmics viscuts en els últims anys estan quedant enrere. Res no ens agradaria més que poder-ho creure. Si les 306.000 persones que es diu que a Balears es trobaven el 2013 en situació d'exclusió social, ja sigui severa o moderada (i en aquesta darrera situació també fa molt de fred), no aconsegueixen reduir-se de manera més que notable quan Càritas publiqui l'informe sobre aquest 2014, és que estam en mans d'uns cínics imperdonables.

306.000 persones a Balears en exclusió s'aproxima molt a un terç de la població de les Illes. Les dades que ofereix Càritas no són gaire millors si sortim d'aquest nivell de pobresa: un 41% de la població balear estava el 2013 en situació d'integració precària, això vol dir que si arriba una despesa imprevista es cau en l'exclusió. Dit això, tampoc no resulta gaire feliç que només un 30% dels balears visquessin l'any passat sense grans problemes econòmics. Com era d'esperar, la desigualtat entre unes famílies i d'altres ha augmentat una animalada en els darrers anys. La classe mitjana, que és la principal sustentació d'un país, és avui molt, molt feble, carregada d'impostos i pujades de despeses de per tots els costats, amb sous baixos i una gran precarietat laboral.

Aquesta situació i aquestes dades a Balears no ens les podem permetre, com no se les pot permetre cap país amb una mínima consciència social. Els qui diuen que això va millor i els que viuen aquesta realitat excloent o d'integració precària no tenen res a veure i, en tot cas, és obvi que no juguen la mateixa partida. És prioritari que canviïn el joc els que poden fer-ho.