“Jaume Roures vol fusionar Barceló i el 'Guernica' a Mallorca” era el titular que, el passat 21 de març, signava el periodista Miquel Adrover a 'Diario de Mallorca'. La proposta tracta de reunir Miquel Barceló i Picasso –bé, això no és possible–; tracta de fusionar la cúpula de la seu de l’ONU a Ginebra i el 'Guernica' que es troba al museu Reina Sofia –que tampoc no es pot. Cap de les dues obres poden moure’s de lloc, així que la fusió serà virtual, mitjançant el llenguatge que maneja l’empresari, l’audiovisual o l’interactiu, com s’ha dit. Sigui com sigui, és Jaume Roures qui presenta el projecte a la Conselleria de Cultura, que es compromet a estudiar-ne el pressupost (i això vol dir que ens ha de costar doblers) i –vius!– a proposar-la com a exposició al patronat del museu Es Baluard. Compartesc amb Elena Vallés, qui aquest diumenge feia una necessària alerta al seu article al mateix diari, l’estranyesa per aquest procediment: La programació del museu correspon a la direcció artística del centre; els membres del patronat aproven o no el pla d'actuació, però no proposen o no se’ls haurien de permetre fer-ho. Així ho diuen els estatuts del museu. I, pel que una sap, les associacions professionals, tant a escala de les Illes com estatal, s’han començat a moure i, si això va més enllà d’una notícia, hi haurà resposta de rebuig.
En el moment d’escriure aquest article, en aquest precís moment, rep la carta que la presidència de l’Institut d’Art Contemporani (IAC) envia als membres del Patronat d’Es Baluard. Del que expressa, crida l’atenció que la directora del museu els confessa que “la decisió de programar-la és aliena a ella”, segons diu la missiva. Així, l’IAC recorda al Patronat que, segons el Document de Bones Pràctiques en Museus i Centres d’Art, “la direcció artística d’un museu és la responsable del disseny de la programació i l’exercici d’aquesta responsabilitat s’ha de realitzar amb autonomia”. Sol·liciten informació sobre el projecte i adjunten un exemplar del Document de Bones Pràctiques, per si a qualcú se li ha oblidat que existeix.
Al marge d’això, que no és poc, i en espera que qualcú expliqui el projecte en detall, una no acaba d’entendre què tenen artísticament en comú Picasso i Barceló, la cúpula de les estalactites i el quadre del bombardeig a la ciutat de Guernica. De moment, ens manca saber qui serà l’artista o el professional o si serà el mateix Roures qui establirà les relacions entre ambdues obres, per crear-ne una altra que, en tot cas, no serà la del malagueny, ni la del felanitxer, sinó la de qui ho realitzi. El nivell d’interès d’aquest projecte, com de qualsevol altre, depèn d’això, de qui el concebi, del projecte en si mateix, de com es plantegi i de com es materialitzi. Vull dir que, si en comptes de Jaume Roures, la proposta vingués d’Olafur Eliasson o de Bill Viola (per dir dos noms de trajectòria inqüestionable), que a qualcun d’aquests dos artistes se’ls hagués passat pel cap fer una obra a partir de la cúpula de Barceló i el quadre de Picasso, i si el cost fos assumible per a un museu com Es Baluard, que fa anys que lluita contra una reducció pressupostària brutal, potser la direcció del centre s’ho podria plantejar. De moment, la proposta de Roures no té ni cap ni peus. I que la conselleria es plantegi dur-ho al patronat d’Es Baluard és un despropòsit.
S’ha de dir que Roures és proper a Barceló. Així ho feia saber Andreu Manresa a un article que signava a 'El País' el 4 de juny de 2017. Jaume Roures va realitzar un documental sobre les exposicions de Barceló a París el 2016. Barceló li va dur una sobrassada. Però no anem més enllà.
En tot cas, si l’interès de Roures i de la conselleria és posar dos grans noms sobre un cartell per cridar l’atenció sobre un virtual, s’està fent un servei més a la societat de l’espectacle, un llenguatge que Roures domina, una operació de màrqueting, un circ, i cap favor a la cultura, per moltes visites i publicitat que se’n pugui sumar. Cap favor a la cultura. Tot això necessita moltes explicacions encara, i la conselleria n’hauria de donar qualcuna.
