Opinió

El desgavell del patrimoni artístic

Aquest mes de juliol, la UIB cercava un deu per cent de les obres d’art de la col·lecció (una trentena d’unes tres-centes) que no eren al lloc que constava al darrer inventari, segons va revelar el 'Diario de Mallorca'. Les localitzaren, i els ais tornaren alens. L’episodi, en tot cas, ens recorda que el mal no és a la UIB, o no només, o millor dit, està molt més estès en qualsevol de les administracions públiques, autonòmica, insulars, municipals, on al llarg de la història recent s’han gastat més o menys doblers públics en adquisició de patrimoni.  

No em cansaré de denunciar-ho, i ho he fet sovint, tot i la sensació de repetir-me, perquè és d’una irresponsabilitat absoluta no tenir cura, tota la necessària, dels béns que adquirim i que, al cap i a la fi, són els que en un futur han de permetre dibuixar la història de l’art d’aquestes illes en les darreres dècades. Ni se’n té cura, ni es tenen espais suficients i adequats per a la custòdia i la conservació de les obres, ni hi ha una gestió professionalitzada de les col·leccions en la majoria dels casos, ni s’han establert uns criteris per a la seva exhibició. Aquestes mancances fan que es perdin obres, que d'altres estiguin fetes malbé, que bona part estigui en llocs que faciliten el seu deteriorament i un llarg etcètera de despropòsits que conformen el desgavell. Que no hi hagi uns responsables clars de la custòdia i la gestió de les obres d’art que són patrimoni públic vol dir que tampoc no tenim a qui demanar responsabilitats.

Cert és que al final de juliol, la consellera de Cultura, Fanny Tur, presentava un Pla Estratègic del  Patrimoni Cultural que, coordinat per Francesca Tugores, assenyala amb molt d’encert les grans mancances que tenim en aquest sentit i fixa els objectius que s'han d'assolir els propers anys. Haurem de tornar a analitzar aquest Pla amb més profunditat perquè s’ho paga. Ara bé, en el cas que avui ens ocupa, el de la conservació i gestió de les obres d’art, el Pla preveu la creació en deu anys d’uns magatzems centrals professionalitzats que puguin donar servei també a altres administracions que no són exclusivament l’autonòmica. És un bri d’esperança, com ho és que apunti a la necessària professionalització de la gestió de la col·lecció que depèn del Govern, entre d’altres mesures.

Mentrestant, una pensa que les administracions i els organismes públics haurien d’estar obligats a tenir un inventari de les obres d’art (amb la situació i l’estat de conservació de cada obra) que s’actualitzàs al menys cada vegada que hi ha un canvi de responsables al front de cada administració o institució. Així els podríem demanar responsabilitats i potser naixeria la consciència que la negligència amb els béns artístics és també una forma de malbaratament dels cabals públics.

Etiquetes