Opinió
Opinió 13/08/2018

El desgavell del patrimoni artístic

i
Cristina Rosa
2 min

Aquest mes de juliol, la UIB cercava un deu per cent de les obres d’art de la col·lecció (una trentena d’unes tres-centes) que no eren al lloc que constava al darrer inventari, segons va revelar el 'Diario de Mallorca'. Les localitzaren, i els ais tornaren alens. L’episodi, en tot cas, ens recorda que el mal no és a la UIB, o no només, o millor dit, està molt més estès en qualsevol de les administracions públiques, autonòmica, insulars, municipals, on al llarg de la història recent s’han gastat més o menys doblers públics en adquisició de patrimoni.

No em cansaré de denunciar-ho, i ho he fet sovint, tot i la sensació de repetir-me, perquè és d’una irresponsabilitat absoluta no tenir cura, tota la necessària, dels béns que adquirim i que, al cap i a la fi, són els que en un futur han de permetre dibuixar la història de l’art d’aquestes illes en les darreres dècades. Ni se’n té cura, ni es tenen espais suficients i adequats per a la custòdia i la conservació de les obres, ni hi ha una gestió professionalitzada de les col·leccions en la majoria dels casos, ni s’han establert uns criteris per a la seva exhibició. Aquestes mancances fan que es perdin obres, que d'altres estiguin fetes malbé, que bona part estigui en llocs que faciliten el seu deteriorament i un llarg etcètera de despropòsits que conformen el desgavell. Que no hi hagi uns responsables clars de la custòdia i la gestió de les obres d’art que són patrimoni públic vol dir que tampoc no tenim a qui demanar responsabilitats.

Cert és que al final de juliol, la consellera de Cultura, Fanny Tur, presentava un Pla Estratègic del

Mentrestant, una pensa que les administracions i els organismes públics haurien d’estar obligats a tenir un inventari de les obres d’art (amb la situació i l’estat de conservació de cada obra) que s’actualitzàs al menys cada vegada que hi ha un canvi de responsables al front de cada administració o institució. Així els podríem demanar responsabilitats i potser naixeria la consciència que la negligència amb els béns artístics és també una forma de malbaratament dels cabals públics.

stats